El diumenge de Rams obre la setmana més important pels cristians. A Menorca es celebraran més processons que mai, amb una gran participació de confrares i amb sentiments diversos. Respectables, la gran majoria. L'emoció s'ha vist aquesta setmana, per exemple, en el devallament de la creu a l'església de Sant Martí des Mercadal, un muntatge impactant.
Els sentiments poden ser superficials i estètics o profunds i autèntics. El bisbe Sebastià Taltavull va oferir en el pregó de Setmana Santa una idea suggerent: la processó és una pelegrinació, no una desfilada. I va convidar a una ruta prou interessant: les imatges de patiment del divendres sant empenyen cap al compromís social, especialment de qui les mostra pels carrers, però avui més necessàri que el reconeixement del dolor que s'escampa arreu és el sentit de la Pasqua pels cristians, il·luminar la idea que els rams que avui s'aixequen procedeixen d'unes arrels que, aprop de l'aigua, tenen prou frescor per animar l'esperança.
L'integrisme de les formes omple els temples d'algunes religions. Integra les persones a costa de la seva llibertat. Les esglésies catòliques estan buides. Poca gent als batejos i molta als funerals. Així i tot, tothom percep que l'església viu un procés de transformació, natural i inevitable. I no el provoca el Papa Francesc, tot i que l'anima, sinó que ell fa visible tot allò de bo que té aquesta església socialment compromesa. L'opció pels pobres és molt radical perquè és l'opció per la pobresa, una actitud personal valenta i difícil. Però si que hi ha al nostre voltant centenars de cristians que posen el seu cor al servei dels que més necesiten una mà, una mà d'ajuda.
Crec que avui val la pena admirar aquelles persones que quan donen, comparteixen.
