Mentre llegia un informe del departament de RRHH en referència a la petició de consolidació del plus econòmic vitalici d'un treballador, el meu cap –fidel amic de l'humor- esquitxava aquell grau dels Maçons en la seva Llei de la Vida i l'assoliment del «cos de gloria». El nivell 33 me semblava el mateix.
La nova llei de funció pública, que impulsa el Govern Balear, exigirà el doble de temps als empleats públics que ocupin alts càrrecs polítics per consolidar el plus econòmic. Fins ara, els funcionaris havien d'ocupar un determinat càrrec polític durant dos anys seguits o tres d'interromputs per cobrar-lo de per vida i ara es demanaran quatre anys seguits o sis d'interromputs. La Conselleria va defensar l'increment de les exigències com un «gest d'austeritat» i una manera de «ser més exigents».
Trobem evident que els alts governants estiguin ben remunerats, per la seva dedicació exclusiva i entrega, però no resulta gens comprensible que els designats disposin d'una quantitat fins la seva jubilació. Avui, amb la situació actual, cobra més rellevància perquè suposa una important càrrega econòmica per a les arques públiques, perquè el personal que prové de l'àmbit privat troba la seva taula de feina –amb molta sort- tal qual la va deixar i perquè sempre és preferible conservar els serveis d'atenció directe als ciutadans i els seus treballadors que no pas aquest dret. El plus 33 és indecent. Un extra «funcionariament» d'escàndol.
