Salvats per la ficció

Es atrevit transcriure un cop d'Estat amb clau d'humor. N'Évole ens va revolucionar: Més de 5 milions de telespectadors, 300.000 comentaris en les xarxes, cobertures en els mitjans i extenses converses quotidianes. Una posta en escena al detall i protagonistes creïbles feien créixer la conspiració del Palace. Al començament, vaig passar una mala estona. Pensava en la penada del meu pare aquell 23F, amb el meu germà que es trobava fent la mili i vam saber que aniria pels carrers en un automòbil de guerra, tots pendents de la televisió, però -sobretot- estava enrabiada perquè haguessin marxat de la vida amb el terrible engany. Sortosament, prest van aparèixer les pistes: el director de cinema, el suport d'Estats Units a canvi d'entrar a la OTAN, l'estratègia per disposar de l'hemicicle ple o un assaig general, com  la inducció d'uns despropòsits que delataven la farsa del succés.

Noticias relacionadas

De les il·lusions a les transaccions

Más noticias relacionadas

Malgrat la crítica o l'acceptació de la tragi-comèdia, ens van presentar una polèmica interessant: realitat o ficció? El dia a dia ens porta continuades postes en escena, informacions replenes de mitges veritats, o mentides que ens transporten al viatge continuat de la desconfiança.  

Posats a fer cas, preferiríem un bon documental inventat del Debat de la Nació, que el trist real i directe del passat dimarts. Qualcú ens vol salvar de la faula que resideix en el Congrés dels Diputats? Acceptarem un diputat amb gana de menjar o una caixa blanca al costat.