És la terminació que han escollit els homes del temps per rallar d'una formació nuvolada, que envolta certa classe de cicló, allò que -en definitiva- representa una detonadora borrasca.
Cada vegada que l'empren, recordem la ventada del treball domèstic que, encara, és un model d'especialització per sexe, ja que el 64% de les senyores realitza la totalitat de les feines de la llar, davant el 3% en el cas dels homes. Una altra ratxada la proporciona que ells ajuden en la cura dels fills, però el principal paraigua, el de la seva organització diària, l'abasteix la mare. La pitjor tramuntana la pateixen les que cuiden dels majors, duent el menjar, netejant la casa, moltes vegades -entre llàgrimes- practicant una cura de llagues, responent les preguntes d'una demència senil o col·locant els màxims coixins en el temps d'espera, aquell que els retornarà al lloc d'on van nàixer. El 83% dels que atenen dependents, són dames. Ho fan per iniciativa pròpia, per una obligació moral que les satisfà i dignifica, però també, perquè econòmicament no poden plantejar-se una altra alternativa.
La crisi ha agreujat la seva situació, reduint drets, sense protocols ni recursos adequats per cobrir l'atenció integral dels grans. Salvant magnífiques excepcions, estem acostumades a navegar entre temporals, però la modificació de la Llei de l'avortament, francament, és com la parauleta de moda. Compte, que la «ciclogènesis femenina» pot ser explosiva.
