No és ver que les coses vagin tan malament com diven. Tot és qüestió d'acceptar les circumstàncies i saber tenir els ulls clucs. I la boca ben badada perquè hi vagi entrant tot allò que t'envelen cap endins. Ja sortirà per qualque banda! O potser per una de ben concreta.
I és que tu ets aquella classe mitjana que tant elogien els polítics que demanen calma i paciència. Encara tens feina. I açò vol dir que no hi ha cap motiu perquè protestis. N'hi ha que ho tenen pitjor! Tens una casa arranjadeta i quan toca, encara pots gastar quatre doblers. I per sort teva, mai no t'encalçaran per evadir d'impostos, perquè tens els ingressos tan collats que el govern ja sap quants de doblers li has de passar cada mes.
D'açò n'has d'estar agraït, perquè gràcies a tu que sempre pagues, no hi ha cap necessitat de perseguir els defraudadors. Així el govern s'estalvia la doblerada que costaria tenir un sistema d'impostos eficaç i haver de lluitar contra el frau, que ja saps que és una cosa que posa de mal humor les grans fortunes amigues del règim.
També t'has de sentir satisfet perquè la crisi t'ha convertit en un gran patriota. Gràcies a tu s'han pogut salvar els bancs que més negoci van fer estafat a la gent. Europa ha manllevat al govern autèntiques fortunes perquè reviscolin i tu ara les vas tornant de mica en mica, sense fer ni un retret, que tot sigui dit, no et serviria de gran cosa.
No siguis modest i reconeix el teu mèrit. Has ajudat i hauràs d'ajudar fins que et moris -pagant cada dia- a mantenir aquest país fantàstic que t'han construït. Amb més línies d'AVE que cap altre, encara que totes siguin deficitàries. Amb aeroports sense avions, autopistes sense cotxos, barris sense habitants i tota casta d'edificis i instal·lacions tan sobredimensionats com inútils. És com si per tot hi hagués rotondes d'aquestes que ja saps.
La contrapartida, no t'ho perdis, és que gràcies al teu esforç hi ha un futimer de contractistes, comissionistes, especuladors, polítics corruptes i mala gent en general, que ara viuen ben grassos. I que si tenien doblers negres els ha pogut fer tornar més blancs que la farina pagant una modesta multa. Ja saps que gràcies al teu patriotisme aquest és el país que cria més milionaris, tot i la crisi.
La llàstima, però, és que ara comences a fer cara de cansat. No ets prou emprenedor ni prou competitiu. I així és que no hi ha més remei que anar reduint els teus ingressos. Però açò és per culpa teva. Per exemple, si ets un petit comerciant, com és que no has trobat la manera de competir amb les grans superfícies que et posen pertot? O si treballes a sou, com és que no fas feina per dos o per dos i mig, com s'ha demostrat que es pot fer? I si ets un petit empresari, per què emprenyes els bancs demanat crèdit?
Culpa teva la sanitat i les escoles s'estan quedant sense doblers. I les pensions ja s'han hagut de congelar. Si fins i tot ha estat necessari fer una nova llei laboral per defensar la gran empresa de la teva mediocritat. Si segueixes per aquest camí, prest ja ni seràs classe mitjana. Hauràs de tornar als orígens, quan eres un pelat.
Però tampoc no t'has de desesperar. Els que controlen el capital són bona gent i el govern els ajuda. Segur que no et deixaran tirat. Si a tu et va malament, pensa que a ells cada dia els va millor. Mira quins negocis que tenen entre mans: la nova factura elèctrica, les prospeccions petrolieres, encara més AVEs, la nacionalització de les autopistes privades deficitàries...
Per a tu, un tros de pa sempre el tindran.
