L'avió de l'avi (*)

Pau Obrador

Benvolguda batlessa.

Si un dia mai s'atura a ca nostra li ensenyaré l'avió de l'avi en Jaume. El va fer l'any 1939 a la presó, al castell de Montjuïc, mentre esperava que dictassin sentència. L'avió és una rèplica en miniatura del que pilotava durant la guerra. L'avi en Jaume de la guerra no va explicar-nos gairebé mai res. La guerra el va deixar sense paraules. Tot el que va ser capaç de dir-nos ens ho va dir amb aquest avió. Aquest no és per tant un avió qualsevol. Parla de l'orgull d'un jove a qui li agradava molt volar, de la ràbia d'un militar sempre lleial a qui li van robar el futur i la dignitat, i sobretot de la por d'un pres condemnat per auxili a la rebel·lió per un consell de guerra sumaríssim. Aquesta por el va acompanyar sempre. Potser el detall que fa posar més la pell de gallina és el nom de l'avió. Es diu Maria en honor a qui mesos més tard es convertirà en la seva esposa.

Quan vau anunciar que erigiríeu un monument a les víctimes de l'«Atlante» em va venir immediatament la imatge de l'avió de l'avi — el nostre monument particular a la memòria d'una guerra terrible. La tragèdia de l'«Atlante» va ser una de les pitjors de la guerra civil a Menorca, sense cap dubte la taca més negra dels defensors de la República. Es van assassinar a sang freda i sense cap mena de judici, 75 persones innocents, entre elles dos germans d'un amic de la família a qui tan aprecio. Les víctimes de l'«Atlante» es mereixen ser recordades amb dignitat. Ara bé no de la manera que voleu fer-ho.

Heu plantejat aquest monument com si fos una mena de Valle de los Caídos de Cala Figuera, un nou obelisc als màrtirs de la causa franquista. Aquest és un monument que, intencionadament o no, discrimina els vencedors i els vençuts. No heu fet cap esforç de recuperació de la memòria històrica, senzillament heu endarrerit el rellotge de la història per recuperar un homenatge propi del franquisme. El monument és una prova més que governau des de l'autisme i la nostàlgia. Ni tan sols amb un tema tan delicat com aquest heu estat capaços de buscar el consens amb l'oposició. En una ciutat tan republicana com Maó és ben possible que l'«Atlante» sigui el vostre «Titànic» com molt bé deia David Marquès.

A Menorca tenim pendent la recuperació de la memòria de la guerra civil. Açò inclou el record i la condemna de la tragèdia de l'«Atlante», però també dels afusellats de la Mola i dels morts a la cuneta. Fer memòria vol dir assumir els errors del passat. La República ho va fer el mateix el 1936 quan va nomenar un nou comandant militar que va acabar d'arrel amb tota aquella sangria. En canvi, el règim franquista mai va aturar la repressió, mai va assumir els seus errors. Fins el darrer minut va fer ús del garrot vil. Se'n recorda d'en Salvador Puig Antich? La gran assignatura pendent dels menorquins és treure de l'oblit la memòria dels perdedors, que són molts. Als nostres carrers i places no hi ha cap monument que faci justícia amb els condemnats a mort pel franquisme, amb els que van trepitjar la presó per defensar la democràcia i sobretot amb els 850 menorquins que, segons en Bep Portella, es van exiliar — herois anònims, ambaixadors sense sou. Entre elles hi havia el tío Antonio que va partir amb el «Devonshire» aquell 9 de febrer.

Estic d'acord amb vostè que cal recordar a totes les víctimes siguin del bàndol que sigui però no al preu d'equiparar la democràcia i el feixisme. Certament es van fer barbaritats als dos bàndols, però no puc acceptar la imatge que sovint ens veneu de la guerra civil com un xoc entre iguals. No podem oblidar que uns lluitaven per la democràcia, els altres pel feixisme. Amb l' «Atlante» correu el perill de fer el mateix que amb l'obelisc de s'Esplanada. Per molt que es canvii la placa, l'obelisc serà sempre en honor «a los que dieron su vida por Dios y por España», és a dir pels màrtirs del bàndol franquista.

Per tot açò i molt més li deman que es repensi l'erecció d'aquest monument. Li deman també que convoqui una comissió per a la recuperació de la memòria històrica on hi hagi representades les diferents sensibilitats polítiques i socials del municipi. Encarregui a aquesta comissió una proposta per recordar les víctimes de la guerra civil, totes. No volem més obeliscs. No volem més fantasmes del passat. Volem memòria i dignitat per poder bastir un futur tots junts. Volem que l'avió de l'avi torni a volar.

(*) Carta oberta a la batlessa de Maó.

Twitter: @pauobrador