Trepitjar el reconeixement

El conflicte entre els ensenyants i el Govern balear, lluny de fer via perquè es resolgui, està més enquistat que mai just perquè no és vol reconèixer de cap de les maneres la vàlua de la professió docent. I amb garrotades no es pot anar enlloc. Qualsevol persona i comunitat necessita de reconeixement social i quan des de qualsevol instància, sigui política o mediàtica, no es fa més que rebaixar el seu valor, l'atacat es revolta en contra del menyspreu.Aquests dies hem pogut llegir a la premsa el darrer informe PISA, que una vegada més ens ha retratat. Les illes Balears estan per davall de la mitjana de l'Estat espanyol en matemàtiques, comprensió lectora i ciència, una mitjana estatal que a la vegada també està per davall de la de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). L'informe es realitza amb l'avaluació de les competències d'estudiants de quinze anys de seixanta-cinc països diferents. Aquest pic ha suposat l'examen de més de mig milió d'alumnes.

Es poden fer moltes lectures del darrer informe PISA. Corrobora això sí l'anàlisi una bateria de realitats de les quals encara no n' hem pres plenament consciència: que molts països asiàtics ens estan passant per davant; que com més diferències socials, com més polarització, en el si d'una societat, pitjors són els resultats obtinguts, i que l'ambient social juga un paper primordial. Des de dalt d'aquest observatori i feta la radiografia de la situació, pretendre millorar l'ensenyament del nostre país no és tasca fàcil perquè hauria d'implicar no tant sols afrontar els dèficits dels ensenyants i dels programes curriculars sinó també desenvolupar des del sector públic i la política una autèntica bateria d'«intervencions», que ni el PSOE en el seu moment va voler desenvolupar ni ara el PP tampoc vol portar endavant.

De mitjans n'hi han per millorar, el que no hi ha és voluntat política. Per començar, què s'ha fet des de les televisions públiques, siguin les estatals o autonòmiques perquè la cultura i l'ensenyament siguin valuosos? Ben cosa per no dir gens. Les pel·lícules i les sèries, com en l'època de Franco, es segueixen televisant en versió doblada (quan podria ser un mitjà fantàstic per convertir en familiar a l'anglès) i els programes dedicats a la cultura, si existeixen, s'emeten en horaris que només poden seguir minories. La televisió que és el primer mitjà que fa «ambient» que orienta en una direcció o una altra, s'ha convertit en la plataforma de creació de consumidors compulsius però no de ciutadans. Així, com que socialment no es valora suficientment l'ensenyament, els docents es troben aïllats i menyspreats. No es tracta de si estan més o menys ben remunerats, que ben segur en comparació a altres països hi estan, sinó que la seva feina es desenvolupi en una terra i clima fèrtil. Només donant la volta a l'ambient social es podrà capgirar l'actual tendència. Per açò, trepitjar els reconeixements no farà més que empitjorar i crispar encara més el conflicte.