Casar-se de franc

Dit de manera quotidiana, casaments i divorcis -sense fills- de mutu acord. Desviant-los fins els despatxos dels notaris es podrà descongestionar l'administració i estén el fondant de «costarà 95 €, quantitat totalment assequible, perquè no succeeix gaire vegades en la vida».

Segons els secretaris judicials, la proposta suposarà un volum de negoci per notaris i registradors, ja que el muntant que vol descarregar no és el que duu més feina en les seus.

Casar-se de franc, civilment, serà impossible. Els ajuntaments, afanyats en la crisi, van incorporar taxes per a la celebració de matrimonis.

Obrir la barrera, un regidor encantat de compartir moments excepcionals, el cor de la ciutat replè de poble, encendre la llumeta, fer sonar la música i una administrativa a la que es pot retornar l'hora de feina en un dia laboral, costa una mitja de 150 euros. L'antipàtica mesura, més ideològica que econòmica, és el tribut d'un dret constitucional que ni col•lapsa ni encareix.

En el fonament d'haver recitat en moltes bodes les paraules de Gibran: «Estimeu-vos l'un a l'altre, però no feu un nus del vostre amor. Ans bé deixeu que sigui un mar que es mou entre les ribes de les vostres ànimes...» no hi volem una liquidació. L'alba de l'aliança no és pròpia d'un impost.