Pedraules
Escarabat
Menorca és infinita. La nostra illa és tan immensa i secreta que, com passa amb la selva de l'extensa i inexplorada Amazònia, encara es troben espècies o subespècies animals sense catalogar per la comunitat científica. És el cas de la Potosia cuprea ferreriesensis, també coneguda com Escarabat de Ferreries. De la família Scarabaeidae i de la subfamília Cetoninae, l'escarabat va ser observat per primera vegada fa més de trenta anys, principalment en els capítols florals de les carxofes cultivades a Ses Pletes des Molí de Ferreries. Més tard se'l va veure en diferents fruites madures, fins i tot caigudes, sobretot prunes grogues i albercocs. Les femelles fan una mitjana de 22,49 mil·límetres i els mascles una mica més, 23,222 mil·límetres. La descoberta va ser obra dels germans naturalistes Joan i Miquel Carreras Torrent que, assessorats per Arturo Compte del Museu Nacional de Ciències de Madrid, n'han fet una descripció precisa i han aconseguit tirar endavant la catalogació científica. L'escarabat de Ferreries té unes característiques diferents dels seus parents de la zona europea i africana. La forma menorquina és una mica més grossa que la mitjana, el color dorsal de reflex és verd, les taques discal lateral i discal posterior són tènues però molt constants, té grans taques ventrals i qualcuns detalls estructurals addicionals. Açò, unit al seu aïllament insular, la fan una subespècie amb una individualitat marcada. Els germans, tapissers de professió i naturalistes per vocació, han aconseguit reunir una impressionant, completa i abundant col·lecció natural que han aplegat a les senyorials cases de Binissuès, alçades a la zona del castell de Santa Àgueda durant el segle XVIII. Al Museu de Ciències Naturals de Menorca es pot observar el petit escarabat de les carxofes al costat de més de setanta mil exemplars d'artròpodes (insectes, aràcnids, miriàpodes i crustacis) i dos-cents espècies d'aus, mamífers. rèptils i amfibis. El conjunt documentat és completat per una extensa i rigorosa secció de geologia i una detallada secció de micologia menorquina.
También en Opinión
- El experto desaconseja tanto el consumo de agua embotellada como tener ósmosis inversa en casa
- «Los menorquines pueden transmitir hoy las herencias en vida a sus hijos»
- Agustí Rodríguez: «Si llega a Menorca una sequía como la de los años noventa podría ser catastrófica»
- Alojar un temporero en casa para llegar a fin de mes: la fórmula de cada vez más menorquines
- Vientos de 90 kilómetros por hora y una ola récord de más de 12 metros: el rastro del temporal en Menorca
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.