Joan Pons Pons27/10/13 0:00
TW
0

Menorca és infinita. La nostra illa és tan immensa i secreta que, com passa amb la selva de l'extensa i inexplorada Amazònia, encara es troben espècies o subespècies animals sense catalogar per la comunitat científica. És el cas de la Potosia cuprea ferreriesensis, també coneguda com Escarabat de Ferreries. De la família Scarabaeidae i de la subfamília Cetoninae, l'escarabat va ser observat per primera vegada fa més de trenta anys, principalment en els capítols florals de les carxofes cultivades a Ses Pletes des Molí de Ferreries. Més tard se'l va veure en diferents fruites madures, fins i tot caigudes, sobretot prunes grogues i albercocs. Les femelles fan una mitjana de 22,49 mil·límetres i els mascles una mica més, 23,222 mil·límetres. La descoberta va ser obra dels germans naturalistes Joan i Miquel Carreras Torrent que, assessorats per Arturo Compte del Museu Nacional de Ciències de Madrid, n'han fet una descripció precisa i han aconseguit tirar endavant la catalogació científica. L'escarabat de Ferreries té unes característiques diferents dels seus parents de la zona europea i africana. La forma menorquina és una mica més grossa que la mitjana, el color dorsal de reflex és verd, les taques discal lateral i discal posterior són tènues però molt constants, té grans taques ventrals i qualcuns detalls estructurals addicionals. Açò, unit al seu aïllament insular, la fan una subespècie amb una individualitat marcada. Els germans, tapissers de professió i naturalistes per vocació, han aconseguit reunir una impressionant, completa i abundant col·lecció natural que han aplegat a les senyorials cases de Binissuès, alçades a la zona del castell de Santa Àgueda durant el segle XVIII. Al Museu de Ciències Naturals de Menorca es pot observar el petit escarabat de les carxofes al costat de més de setanta mil exemplars d'artròpodes (insectes, aràcnids, miriàpodes i crustacis) i dos-cents espècies d'aus, mamífers. rèptils i amfibis. El conjunt documentat és completat per una extensa i rigorosa secció de geologia i una detallada secció de micologia menorquina.

El més fascinant de la feina feta pels dos germans és el resultat espectacular aconseguit -la col·lecció i el Museu de Ciències Naturals de Menorca- i, sobretot, la fascinant persecució d'un somni duta a terme amb pocs mitjans durant molts d'anys. Davant tanta confusió moral es torna a rallar de la filosofia de l'exemplaritat de la Grècia clàssica. El pensador Javier Gomà Lanzón ho explica molt bé al seu escrit «De l'heroi al concepte, i tornem-hi» publicat al Cultures del diari «La Vanguardia»: «Què és la justícia, la bondat, la utilitat, la santedat, la noblesa, la bellesa, en definitiva, la humanitat? El que fa i diuen els herois. Què és l'ésser? L'exemple personal. Què és la veritat? La seva imitació». Joan i Miquel són dos herois contemporanis que fan servir armes del passat. Recuperen un llegat natural, el classifiquen i tenen la intel·ligència de descobrir espècies noves. Eixamplen el nostre món i ens donen models d'exemplaritat. Ens demostren que cada ésser viu, cada pedra, cada vegetal mereix tenir un nom i estar associat a una paraula. Enmig de tanta virtualitat, fins i tot el punt dèbil de la seva col·lecció natural es converteix en virtut per contrast i viu anacronisme. L'univers pot estar concentrat en el cap brillant d'una agulla o en el reflex de la taca dorsal d'un petit escarabat menorquí. I, a vegades, està bé que ens ho recordin. L'escarabat (escrit també escaravat, i dialectal escarbat) és un insecte coleòpter de cos el·líptic o ovalat. Hi ha moltes espècies i gèneres d'escarabats que reben diferents i variats noms: piloter, candeler, pelut, meler, de nit, de sang, magre, de dues banyes, pudent... La fantasia popular o la simbologia cultural també s'ha posat en aquests petits animals. Per als egipcis representa el símbol cíclic del sol i un símbol de la resurrecció. A Menorca, existia la creença que si tires saliva damunt l'escarabat de sang o de Sant Joan (Timarca balearica), treu sang degut al seu color vermellós. Semblar un escarabat dins estopa significa a Menorca estar molt endidalat, sense saber com sortir d'un embolic. Escarabat també es refereix a un infant o a un home insignificant. També existeix un refrany a la nostra illa que diu: «En temps de dilobi, ets escarabats neden»: vol dir que en circumstàncies molt anormals cadascú s'enginya així com pot i fa coses impròpies del seu estat. La paraula escarabat prové del llatí scarabaeus amb mateix significat i amb canvi de terminació.