Escarabat

El més fascinant de la feina feta pels dos germans és el resultat espectacular aconseguit -la col·lecció i el Museu de Ciències Naturals de Menorca- i, sobretot, la fascinant persecució d'un somni duta a terme amb pocs mitjans durant molts d'anys. Davant tanta confusió moral es torna a rallar de la filosofia de l'exemplaritat de la Grècia clàssica. El pensador Javier Gomà Lanzón ho explica molt bé al seu escrit «De l'heroi al concepte, i tornem-hi» publicat al Cultures del diari «La Vanguardia»: «Què és la justícia, la bondat, la utilitat, la santedat, la noblesa, la bellesa, en definitiva, la humanitat? El que fa i diuen els herois. Què és l'ésser? L'exemple personal. Què és la veritat? La seva imitació». Joan i Miquel són dos herois contemporanis que fan servir armes del passat. Recuperen un llegat natural, el classifiquen i tenen la intel·ligència de descobrir espècies noves. Eixamplen el nostre món i ens donen models d'exemplaritat. Ens demostren que cada ésser viu, cada pedra, cada vegetal mereix tenir un nom i estar associat a una paraula. Enmig de tanta virtualitat, fins i tot el punt dèbil de la seva col·lecció natural es converteix en virtut per contrast i viu anacronisme. L'univers pot estar concentrat en el cap brillant d'una agulla o en el reflex de la taca dorsal d'un petit escarabat menorquí. I, a vegades, està bé que ens ho recordin. L'escarabat (escrit també escaravat, i dialectal escarbat) és un insecte coleòpter de cos el·líptic o ovalat. Hi ha moltes espècies i gèneres d'escarabats que reben diferents i variats noms: piloter, candeler, pelut, meler, de nit, de sang, magre, de dues banyes, pudent... La fantasia popular o la simbologia cultural també s'ha posat en aquests petits animals. Per als egipcis representa el símbol cíclic del sol i un símbol de la resurrecció. A Menorca, existia la creença que si tires saliva damunt l'escarabat de sang o de Sant Joan (Timarca balearica), treu sang degut al seu color vermellós. Semblar un escarabat dins estopa significa a Menorca estar molt endidalat, sense saber com sortir d'un embolic. Escarabat també es refereix a un infant o a un home insignificant. També existeix un refrany a la nostra illa que diu: «En temps de dilobi, ets escarabats neden»: vol dir que en circumstàncies molt anormals cadascú s'enginya així com pot i fa coses impròpies del seu estat. La paraula escarabat prové del llatí scarabaeus amb mateix significat i amb canvi de terminació.