TW
0

Dietrich Bonhoeffer (1906-1945) va ser un teòleg luterà alemany que, des d'un pacifisme radical, es va oposar frontalment al nazisme. La fermesa del seu testimoniatge li va costar la presó, la tortura, i finalment va ser executat al camp de concentració de Flossenbürg. Del seu llegat són especialment remarcables les cartes que va escriure des de la presó, traduïdes a nombroses llengües i objecte de constants reedicions, un impressionant testimoni d'autenticitat, coherència i honestedat.

Però Bonhoeffer no havia estat sempre un home crític i compromès amb la realitat social i política del seu temps. Membre d'una família de l'alta burgesia berlinesa, durant els anys de formació universitària es va dedicar amb afany a la teologia acadèmica, tal vegada més preocupat per la teoria i els llibres que per la vida i els problemes de la gent. Però l'any 1931, després d'una breu estada a Barcelona com a vicari de l'església luterana de la capital catalana, va viatjar a Nova York per ampliar estudis i va entrar en contacte amb les comunitats cristianes negres de Harlem. Quan, anys després, recordava des de la presó alemanya la seva experiència americana, va escriure que el contacte viu amb aquella gent l'havia portat a «deixar la fraseologia per la realitat». Des d'aquell moment i fins al final dels seus dies, Bonhoeffer insistiria en la coherència entre allò que es diu i allò que es fa, i en la necessitat de consonància entre la realitat i la seva explicació.

La lectura d'un article que recorda l'impacte de les comunitats negres novaiorqueses en la personalitat de Bonhoeffer, i que avisa del perill deixar-nos endur per la fraseologia i la retòrica a risc de perdre de vista la realitat, m'ha dut a pensar en el deplorable conflicte que vivim aquests dies en el món educatiu. Els primers dies de curs m'he trobat amb gent del carrer, molts d'ells pares i mares d'al·lots en edat escolar, que expressen la seva perplexitat pel que està passant i, sobretot, pel que s'està dient, perquè assisteixen astorats a dos discursos antagònics.

D'una banda reben les informacions de la Conselleria d'Educació. Els seus responsables insisteixen que el curs ha començat amb normalitat, que tot està organitzat i previst, que els recursos humans i materials per a l'aplicació del famós TIL estan ja a disposició dels centres, que el professorat afectat ja té prou nivell com per ensenyar amb solvència en anglès, i que, en definitiva, tot el que succeeix és una lluita política dels docents contra la Conselleria. Els docents, per a la consellera Camps i el seu equip, venim a ser una colla d'irresponsables que només volem adoctrinar els alumnes amb les nostres idees, perquè ens importa poc l'educació, la seva vida i el seu futur.

Però llavors escolten els mestres i professors, des de les etapes infantils fins a l'Educació Secundària i els ensenyaments de règim especial, i d'un manera cada vegada més unànime l'explicació que els arriba és exactament la contrària: que l'inici del curs és un caos, que les instruccions de la Conselleria arriben tard, malament i plenes de contradiccions, que l'aplicació precipitada del TIL serà un fracàs perquè no s'han proveït els recursos necessaris i perquè el professorat no té prou nivell per ensenyar en llengua anglesa, i que l'actitud autoritària i prepotent de la Conselleria es deu només a raons ideològiques, no pedagògiques, de manera que les víctimes d'aquest despropòsit seran els alumnes.

A qui hem de creure? Hi ha cap possibilitat de traspassar la fraseologia i conèixer la realitat, de discernir allò que es diu d'allò que realment està passant, de saber qui diu la veritat i qui menteix? Jo crec sincerament que sí, i la manera de saber-ho és que facin com Bonhoeffer: facin vostès un bany directe de realitat, entrin dins les escoles i mirin, sense filtres ni intermediaris. Si vostès son pares i mares d'alumnes, vagin a la seva escola i comprovin per vostès mateixos el que succeeix. Contrastin els discursos —les notícies dels mitjans de comunicació, els escrits i les normes de la Conselleria, els materials informatius elaborats pels professors i que circulen per les xarxes socials— amb el que veuran els seus ulls, i després treguin conseqüències. Vagin a les assemblees de pares i mares que s'estan convocant aquests dies, i demanin proves que demostrin que la publicitat del Govern a favor del TIL i els vídeos de propaganda que emeten per IB3 i internet es corresponen amb la realitat.

Facin tot açò, i després en parlarem. Tenc la sensació que si ho fan, molts de vostès diran després que les irades protestes dels professionals de l'educació encara fan curt.