Josefina Salord Ripoll, coordinadora científica de l’IME15/09/13 0:00
TW
0

L'Escola de Salut Pública de Menorca vol compartir amb el públic una conferència-col·loqui per commemorar el centenari del naixement de l'escriptor francès Albert Camus, un algerià d'arrels menorquines, que ocupa un espai central en la literatura universal perquè mai no ha deixat d'interpel·lar els lectors d'arreu del món sobre el sentit mateix de l'ofici de viure entre la soledat existencial i la solidaritat social. L'obra triada s'ha imposat d'una manera irrefutable: La pesta, la novel·la amb què l'any 1947 tancava el cicle de Sísif o de l'absurd i obria el de Prometeu o de la revolta. L'esqueixament i la barbàrie de la Segona Guerra Mundial en una Europa sacsejada pels totalitarismes dretans i esquerrans l'havien obligat a substituir la interrogació sobre el suïcidi o el sentit de la vida individual per la de l'assassinat o el sentit de la vida col·lectiva. L'afirmació d'una vida de mesures humanes conduïa, així, a la revolta, a la necessitat de dir «no» quan el que estava en joc era la vida, la dignitat de totes i de cada una de les persones.
Amb un plantejament que, com va dir Joan Fuster, voreja l'al·legoria, Albert Camus va triar un escenari algerià, la ciutat poc afavorida d'Orà, sacsejada per la pesta bubònica i posteriorment també pulmonar entre el mes d'abril i el de febrer, per encarnar-hi, de manera gens abstracta i sí molt quotidiana, les grans qüestions que es plantejava sobre les situacions històriques extremes i les posicions individuals adoptades. La pesta, com la guerra amb l'extermini i l'aïllament, li permetia no només de confrontar salut i malaltia o, el que és el mateix, vida i mort, sinó també de col·locar com a narrador encobert i personatge central un metge, el doctor Bernat Rieux, amb tota la càrrega simbòlicament humana i humanista. Així, la coneguda sentència de Terenci «Sóc home: res del que és humà no m'és indiferent» pot ser reescrita pel doctor Rieux quan afirma que «no hi havia ni un sol sofriment seu que no fos al mateix temps el sofriment dels altres».

És aquest reconeixement, profund i honest, d'una humanitat compartida en el que té de dolorosa la mateixa condició humana el que fa que el personatge hagi de ser un metge pel significat del seu ofici. Al costat seu, un cenacle d'altres personatges contribueixen a entaular el debat sobre la postura adoptada davant el dolor i la injustícia: hi ha la resposta religiosa del jesuïta Paneloux que predica una «salvació» a la qual el doctor Rieux oposa senzillament la «salut»; hi ha el compromís compartit amb l'amistat de Tarrou, que es decanta per lluitar sense reserves contra la desgràcia dels homes; hi ha la postura inicial del periodista Rambert a favor de la felicitat individual; hi ha l'únic heroisme que el metge accepta, el de l'obscur empleat municipal Josep Grand, perquè és el de les persones anònimes; hi ha la humanització del jutge Othon després de la mort del seu fill, un infant innocent; hi ha, en fi, la bondat de la mare del doctor Rieux, inspirada en la d'Albert Camus, la mirada bondadosa de la qual «sempre seria més forta que la pesta». Al costat de tots ells, el doctor Rieux refusa els herois i els sants per reclamar l'únic nom, honest i solidari, d'«home», per a qui «la vertadera pàtria es trobava a l'altra banda dels murs de la ciutat ofegada. Era en la brossa aromàtica dels pujols, en el mar, en els països lliures i en el pes de l'amor».

És aquest lligam que Albert Camus va establir entre medicina i humanisme a La pesta, tot projectant-lo al futur de qualsevol «ciutat feliç», el que serà objecte d'un col·loqui inèdit en què la literatura s'obrirà a la filosofia i a la ciència. Dos epidemiòlegs –Francisco Bolúmar, catedràtic de medicina preventiva i salut pública de la Universitat d'Alcalá, i Marisa Rebagliato, del Centro Superior de Investigación en Salud Pública de la Generalitat Valenciana i directora de l'Escola de Salut Pública de Menorca− i un antropòleg –Jaume Mascaró, professor d'Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura de la Universitat de Barcelona− ens retornaran els sentits que Albert Camus va concedir a l'epidèmia de la pesta i a l'ofici de metge per donar testimoni, en paraules de Joan Fuster, de «la seva fe en l'home i en les energies més altes de la intel·ligència i de la voluntat humanes».

La conferència-col·loqui sobre la novel·la La pesta d'Albert Camus tindrà lloc el dimarts, 17 de setembre, a les 20.00 h, a la seu de l'Institut Menorquí d'Estudis.