Canvi climàtic i combustibles fòssils, dues cares de la mateixa moneda

Vivim un temps complicat, en què s'aprecien les conseqüències dels actes humans dels darrers 250 anys, quan es va iniciar la revolució industrial a partir de l'aprofitament de les fonts d'energia fòssil procedents del carbó, en un principi, i del petroli més tard. Gràcies a aquestes fonts d'energia emmagatzemades a la terra, la Humanitat va fer un salt evolutiu impressionant en els aspectes tecnològics, culturals i poblacionals, passant dels 800 milions d'habitants a mitjans del segle XVIII a més de 7.000 milions en l'actualitat. Però aquest ritme de creixement ens ha començat a presentar la seva factura, que es manifesta de dues formes: el canvi climàtic i el pic del petroli.

El canvi climàtic, que consisteix en augment progressiu de la temperatura mitjana del planeta, es deriva de l'emissió incontrolada i creixent de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera per causa principalment de la combustió del petroli, carbó i gas natural que alliberen grans quantitats de CO2, però també de les emissions de metà provinent de les explotacions ramaderes. Aquest fenomen es veu reforçat per un procés de realimentació a causa del propi increment de temperatura: la descongelació del permafrost (capa de sòl permanentment congelada) a les tundres de Sibèria, Alaska i Groenlàndia està alliberant a l'atmosfera gran quantitat de metà provinent de la descomposició de la matèria orgànica d'origen vegetal que abans estava congelada. Com a conseqüència del canvi climàtic s'alteren els cicles estacionals de tot el planeta, disminueix la capa de gel als pols i a les muntanyes, augmenta el nivell de la mar i es modifiquen els règims de vents, pluges, i corrents marines arreu del món, afectant a totes les espècies del planeta i perjudicant la producció d'aliments.

El pic del petroli és el punt en què la capacitat d'extreure aquest hidrocarbur del planeta comença a minvar degut a l'esgotament del pous. Els nous jaciments de petroli que s'estan descobrint són de pitjor qualitat i amb menor quantitat de recurs que els que s'havien explotat fins ara i amb un cost d'explotació molt més alt.

Com que la demanda de petroli és cada cop més gran (tots els països volen prosperar i desenvolupar-se per aconseguir les mateixes condicions de benestar que els països més desenvolupats) i no és possible augmentar la capacitat d'extracció, que cada cop minvarà més, es produeix una espiral de creixement de preus (llei de l'oferta i la demanda) que afecta a tota l'economia global. La crisi econòmica que patim actualment és una crisi energètica. En tot cas, el petroli només és un dels molts recursos finits que estem malbaratant: el coure, l'or, l'urani, el fòsfor, gas natural, carbó i altres minerals, presenten també símptomes d'esgotament.

Podem veure que el canvi climàtic i el declivi dels combustibles fòssils són les dues cares de la mateixa moneda, amb la qual paguem per fer un ús irresponsable dels recursos limitats del nostre planeta. El canvi climàtic ens avisa que cal fer un canvi i el pic del petroli en diu què cal canviar.

Tornem ara a la reflexió inicial: "deixar aquest món un poc millor del que l'hem trobat". Malgrat que els homes tenim una capacitat destructiva enorme, també tenim prou enginy i empenta, si ens hi posem, per transformar aquest desastre en una oportunitat d'inventar un mon millor, a condició de canviar radicalment la nostra forma de viure i de fer-ho ràpidament. Sortosament, els escoltes no som els únics que eduquem i intentem actuar per millorar aquest món i, alhora, superar amb èxit aquesta situació.

Durant la darrera dècada estan sorgint arreu del món propostes i iniciatives concretes per treballar el que s'anomena la resiliència local, reconstruint la capacitat d'un conjunt de persones, d'una comunitat, poble o regió, per superar una situació traumàtica, adquirint experiència i, al mateix temps, tornar-se més forts i resistents. Es tracta d'experimentar una forma de renaixement basat en la relocalització de l'economia i el benestar, superant la dependència del petroli i dedicant-se a la construcció d'hàbitats humans sostenibles i sistemes agriculturals que imitin les relacions que es troben en els patrons de la natura. Aquest pensament, conegut com permacultura (cultura i agricultura permanents) és la base de moviments com el Decreixement o la xarxa de Pobles en Transició (Transition Towns), amb una estratègia a llarg termini per anticipar-se a les conseqüències del canvi climàtic i el declivi dels combustibles fòssils, preparant les condicions per a una vida millor, on l'estalvi d'energia i recursos pren especial protagonisme i les energies renovables són fonamentals.

A Menorca podeu trobar vàries iniciatives de Pobles en Transició a Maó (www.maoentransicio.org), Alaior, es Mercadal i es Migjorn, que estan engegant projectes molt interessants com els horts urbans, cursos de permacultura i agricultura ecològica, mercats d'intercanvi o grups de consum local.

També hi ha iniciatives més concretes i properes que propugnen canvis mitjançant l'acció directe de les persones sobre sectors concrets, com és el cas de la cooperativa Som Energia , www.somenergia.coop, que proposa un canvi de model energètic basat en les renovables a partir de la pressió dels consumidors que s'associen per adquirir electricitat d'origen renovable i, d'aquesta forma, forçar al sistema a abandonar els combustibles fòssils.

En tot cas, la superació dels reptes que se'ns plantegen, requerirà de la dedicació individual i col·lectiva de tots nosaltres. Si esperem que els estats i els nostres governants es posin d'acord per arranjar el món, potser, serà massa tard.