Miledi

Les dones de la meva generació, i també les més joves, sembla com si es preparessin per l'arribada d'una futura guerra nuclear. Elaboren pa a la cuina de casa, fabriquen sabó amb oli sobrant, recuperen deliciosos plats antics, restauren mobles abandonats, separen amb una precisió fanàtica les deixalles de la llar i, a més, si més no les dones que jo conec, eduquen els fills i tenen professions que desenvolupen amb un rigor i una passió que els reporten resultats espectaculars. S'està produint una revolució silenciosa, com afirmen els sociòlegs. Gabriel García Márquez, al llibre de converses "El olor de la guayaba", també dóna una visió històrica dels dos sexes: "... las mujeres sostienen el orden de la especie con puño de hierro, mientras los hombres andan por el mundo empeñados en todas las locuras infinitas que empujan la historia. Esto me ha hecho pensar que las mujeres carecen de sentido histórico: en efecto, de no ser así, no podrían cumplir su función primordial de perpetuar la especie." La primera part del pensament de l'escriptor colombià es manté absolutament vigent i, en canvi, la segona part de l'enunciat està canviant de forma gradual, revolucionària i silenciosa. La ciència ha anat eliminant amb els seus avenços aquesta esclavitud envers la biologia i les dones van conquerint un paper protagonista en la construcció activa de la història. Només s'ha de fer una ullada a les forces que ens governen o que, des de l'ombra dels grans arbres, van transformant el nostre món social: Angela Merkel, Ada Colau, Carme Forcadell, Teresa Forcades o Barack Obama. No, no és un error. El president de la nació més poderosa de la Terra és representatiu dels valors femenins. Quins són aquests? Col·laboració, empatia, comunicació. No és una qüestió de sexe ni tan sols partidista. És una qüestió de sensibilitat. Angela Merkel és una dona i és portadora de la fèrria filosofia menorquina. El mateix es podria dir de Hillary Clinton, perdedora fa uns anys de les primàries del partit demòcrata davant Barack Obama. Per què, liderat per aquest president, Amèrica es troba en una situació econòmica i moral més avançada i, en canvi, Europa es troba en una crisi tràgica i catastròfica a pesar d'estar liderada per una dona? Els Estats Units, i fins i tot Amèrica llatina i Àsia, estan vivint aquesta revolució silenciosa anunciada pels filòsofs i pels sociòlegs de tot el món. La vella Europa es continua aferrant als vells valors que la van fer gran, però que no serveixen per als moments actuals. Menorca, sempre tan sàvia, té una paraula, encara que no molt viva, que defineix molt bé aquesta dualitat. És "miledi", de l'anglès "milady", senyoreta. Aquest anglicisme, recollit al llibre de Raixa "Els anglicismes de Menorca" de Vicent Ortell i Xavier Campos, a Maó, Ciutadella i Alaior significava "dona rara, esblanqueïda, lletja i anglesa"; per extensió i anglofòbia, s'empra com a "dona poc agradable". Així mateix, conserva una certa accepció com a significat original, és a dir: "dona elegant, de bona presència". De la forma com estan les coses, amb falda o calçons, hem de menester una "miledi" amb aquest darrer significat, i també amb el dels valors, perquè lideri la revolució silenciosa a Europa.