Emportar-se les sobres

Sempre hi ha una primera vegada. L'altre dia vam anar a "fer un menú", acció cada vegada menys habitual per la reducció de les possibilitats dineràries. Vam tastar un lloc nou, pel gust d'oferir suport a un fresc emprenedor, restauració nutritiva i massa abundant que va fer miques la tradició familiar d'acabar-se els aliments a la taula. Sorpresos, vam sortir del local amb un previst i calculat portaviandes replè de menjar. La normalitat d'emportar-se les sobres a casa està totalment instaurada en Estats Units i en molts països europeus, pràctica que en la nostra cultura qualifiquem de vergonya, en d'altres llocs s'ha convertit en costum i és el propi client qui sol·licita el "taper".

Us he de reconèixer que se'n va fer estrany, com en tota primera ocasió, però la declaració del cambrer -en to argumental en lloc de discursaire- va resultar completament persuasiva: "cal que millorem la planificació de les racions adequant-les a les demandes reals dels clients, que aprofitem millor els aliments, però també que vostès ens ajudin a afavorir el canvi en els hàbits i actituds dels ciutadans per entendre l'exercici d'emportar-se les sobres. No podem aprofitar les mitges racions i estem davant una difícil situació econòmica en la qual no desitgem tirar res".

A l'endemà, mentre degustava de nou els calamars menorquins, internalitzava que la principal funció dels aliments, alimentar-nos, ha quedat en un segon fi. En un món convertit en mercaderies de compra i venda, sense esperar-ho, ens va aparèixer un bàrman atrevit i alliçonador brindant-nos la possibilitat de repetir el particular "homenatge". Modest i espontani, un autèntic plaer.