El correu ducal

Després de les presumptes onades de corrupció que emergeixen de les clavegueres de la nació, en l'àmbit quotidià, quedem sobtats pel candor del carter electrònic. Hi ha qualque cosa entretinguda i distreta en els emails, contingut que ja s'ha desvetllat a través dels mitjans de comunicació. Sense aprofundir en continguts, regna un total desencant per la filosofia del llenguatge ordinari. L'argot d'Urdangarín ens mostra una Infanta "Kid", a la que se li demana que ho llegeixi "please" i s'acomiada amb "Ciao", l'adéu d'aires llatins. No hi ha dubte, al llarg dels segles, molts dels problemes plantejats per la filosofia i la ciència pertanyen a l'ús que se n'ha fet i se'n fa del llenguatge. És necessària, en el nostre dia a dia, una acurada anàlisi dels jocs lingüístics, de la seva utilitat, de la manera de pintar les paraules que conformen la nostra personalitat i de l'entitat que representem. És el que diem –rallat o escrit– el que diu com som, el mirall que reflecteix el què fem, com ho fem i per què ho fem. Reials? Ducs?

Té tela l'ordinador d'en Torres, qui manifesta que disposa de "milers" de textos comprometedors i que la imatge d'un equip ciclista de dones en top less enviat per Urdangarín a García Revenga n'és un aperitiu. És més, sosté que està disposat a revelar la sèrie que considera "més destructiva" de totes.

Compte amb el que teclegeu, que ja no hi queden Ferrans, aquell súbdit del Rei Carles V que portava documents de gran importància procedents d'en Napoleó i que -amb naufragi inclòs- era capaç de lliurar els escrits al destí, de manera cabalística, secreta i fidel. L'avui ens mostra una organitzada i consagrada carpeta de "guardats".