Umangra

Sabeu com es va inventar la pintura? El ciutadà romà Plini el Vell ens ho explica a l'esplèndida "Història Natural": "Los egipcios afirman que fueron ellos los que la inventaron seis mil años antes de pasar a Grecia, vana pretensión, es evidente. De los griegos, por otra parte, unos dicen que se descubrió en Sición, otros que en Corinto, pero todos reconocen que consistía en circunscribir con líneas el contorno de la sombra de un hombre: así fue, de hecho, en su primera etapa; la segunda empleaba solo un color cada vez y se llama monocroma; después se inventó una más compleja y ésa es la etapa que perdura hasta hoy". La pintura ha continuat evolucionant i, com tots els organismes vius, encara ho continua fent. El procediment, no obstant, no ha canviat tant. Se segueix basant en quatre o cinc elements primordials: suport, pigment, aglutinant i diluent o dissolvent. Tal vegada, perquè en som un negat, sempre he admirat els pintors. Em semblen éssers superiors que tracten amb naturalitat amb aquesta matèria pura que és el color. Goethe va escriure "Teoria dels colors" que, a més de causar un gran impacte, es va constituir en una eina molt útil per als pintors. L'escriptor alemany va arribar a la conclusió que la llum era homogènia, que només creava color quan era pertorbada per l'obscuritat, i que les dues tonalitats extremes del groc i del blau interactuaven mitjançant un misteriós procés anomenat augment creant el tercer color principal, el vermell, que, pel fet de ser el més noble, va denominar porpra. Una de les raons de l'emigració menorquina a la Florida durant el segle XVIII, segons Philip D. Rasico, va ser la sembra, la recol·lecció, la preparació i l'exportació de l'anyil (Indigofera tinctoria). És prou sabut que les dones menorquines emblancaven amb calç de forma sistemàtica els enfronts de les cases i, per deixar-los a punt per rebre els productes de l'estivada, a l'estiu també pintaven els porxos. L'esperiment se solia pintar de color groc claret perquè no fos tan embrutadís. Com conta Antoni Camps Extremera al seu article "Feines domèstiques rurals" del volum d'Antropologia de la magnífica Enciclopèdia de Menorca, aquest color s'aconseguia "deixant en remull dins aigua closques seques de magrana, aigua que després colaven i que mesclaven amb la calç fusa". Els terres dels llocs estaven pavimentats amb trespol, amb enllosat o amb rajola grollera. Açò constituïa el maldecap més gros per a les madones que mai no podien tenir el terra tan lluent com haurien desitjat. Una forma de solucionar-ho era pintar el trespol amb almangra (umangra) i substituir el sòcol per un ribet de color que marcava el contacte entre el terra vermell i la paret blanca. La madona capaç de fer amb perfecció geomètrica el ribet era l'enveja de la regió. Però, de quin pigment esteim rallant? L'almangra o umangra o mangra és peròxid de ferro aluminós; mescla natural d'alúmina i terra amb òxid vermell de ferro. Castellà "almagre" o "almazarrón". La paraula prové de l'àrab, i amb el mateix significat, "al-magra".