Joan Pons Pons27/02/13 0:00
TW
0

És confessar que he estat malalt i demanar-me tothom si estic fet de pasta de cerussa. "La malaltia és la nit de la vida, és una de les ciutadanies més opressives. En néixer, tothom adquireix una doble ciutadania, una del reialme dels sans i l'altra en el reialme dels malalts. Encara que tots preferim utilitzar solament el passaport bo, més aviat o més tard cada un de nosaltres estarem obligats, si més no mitjançant una mena d'encanteri, a identificar-nos com a ciutadans d'aquell altre lloc". La malaltia forma part de la vida i, al final, acabarà guanyant la partida. Són, les primeres, paraules de Susan Sontag publicades al llibre "La malaltia com a metàfora" que va editar l'any 1997 Empúries i que ha estat qualificat per Newsweek com "un dels llibres més alliberadors del nostre temps".

Més bèstia encara que l'assagista nord-americana, seguint el seu molt imitat i inimitable estil, és el poeta francès Charles Baudelaire. A "Diaris íntims", afirma amb tota la mala llet del món: "Quan un home es fica dins el llit, quasi tots els seus amics tenen un desig secret de veure com es mor; uns per comprovar que tenia una salut inferior a la seva; d'altres amb la desinteressada esperança d'estudiar una agonia". Sí, tal vegada estic exagerant amb les cites i que m'hagi trasbalsat, després de set anys, haver passat momentàniament d'un reialme a l'altra. Però em sembla de bona educació anunciar també la tornada. Fet de pasta de cerussa! Què és la pasta de cerussa? Què dianye és açò? Què significa realment?

Comencem per parts. La pasta és la massa plana i plàstica formada amb una substància sòlida mòlta o polvoritzada mesclada íntimament amb aigua o qualque altre líquid. Hi ha molts de tipus de pasta. Pasta fenyegada, pasta maurada, pasta flor, pasta de fulls, pasta reial i, clar està, pasta de cerussa. A Menorca, esser de pasta de cerussa, o de pasta de siulet, és esser molt dèbil, fràgil, malaltís. Però què és la cerussa? La cerussa és carbonat de plom; substància blanca, feixuga, que s'usa en la pintura i que també és coneguda amb el nom de blanc de plom. En castellà "cerusa". Prové del llatí cerussa. La cerussa pot provocar saturnisme. Els pintors, que la poden fer servir líquida o en forma de pasta, han de prendre precaucions per evitar l'enverinament que produeix el plom quan ingressa en el cos humà.

Exposat tot açò, no veig molt clara la relació entre les persones molt dèbils, fràgils i malaltisses i la pasta de cerussa. Tal vegada és el color. La pasta de cerussa és de color blanc i, quan un està malalt, perd els colors naturals i es torna una mica blanquinós. A més, pot provocar la mort per enverinament -el saturnisme esmentat- si entra dins el cos humà a través de les vies respiratòries. A vegades, no obstant, no són excessivament importants les relacions entre els elements d'una metàfora o d'una comparació. Simplement sona bé i satisfà plenament les nostres oïdes. Perquè ja em reconeixereu que té una forta musicalitat espiritual dir a qualcú que està fet de pasta de cerussa.