Espriu

En una entrevista que li va fer Lluís Busquets i Grabulosa, el poeta aclareix amb contundència la confusió: "A veure si d'una vegada ho expliquen bé. Es diu que jo he viscut a Arenys, i això no és cert. La meva família, excepte una branca, és tota d'allà, però jo només hi he passat una temporada". Salvador Espriu és més conegut com a poeta que com a prosista. "La poesia es pot construir mentalment, de nits. La meva poesia? Sí, essencialment és una obra lírica de meditació sobre la mort, però també tinc una branca cívica: penso en "La pell de brau". Sense discutir la qualitat de Salvador com a poeta, personalment em sembla més interessant fins i tot com a narrador. Si hagués de triar un poeta de la mateixa generació em decantaria per Bartomeu Rosselló-Pòrcel. "Laia" és una novel·la extraordinària que va escriure amb només divuit anys! Se'n va fer una pel·lícula que va protagonitzar Núria Espert i Paco Rabal: "La pel·lícula? No va ser ni carn ni peix, ni prou dolenta, ni prou bona per interessar l'elit. L'obra sempre l'he anada corregint, encara que només fossin les comes. N'hi ha diferents versions, però ara ja està fixada". A l'entrevista esmentada i reunida en el volum "Plomes catalanes contemporànies" publicat per Grup Promotor i Edicions del Mall l'any 1980, Salvador Espriu fa clares diferències entre els dos processos creatius: "La poesia la construeixo de nit, sovint tenint un bolígraf a la tauleta de nit per anar apuntant i posant-ho en net l'endemà. Això sí, treballant-ho molt. En prosa, en canvi, es tracta de refer moltes vegades. Sí que cal treballar amb un diccionari a l'abast, però no s'ha d'anar a buscar mai la paraula estranya". Salvador Espriu va morir a Barcelona el 22 de febrer de 1985. Tenia 71 anys. El dia 23 va ser enterrat al cementiri d'Arenys de Mar. Una població marinera que, gràcies a la construcció exigent i excelsa, ha passat a la història de la literatura amb el nom de Sinera.