Lluís Vergés15/02/13 0:00
TW
0

Molts ens vàrem quedar amb la impressió que en el pas de la pesseta a l'euro hi va haver alguna cosa estranya. El Govern d'aquell moment va assegurar que no hi hagué una apujada de preus extraordinària però els nombres no acabaven ni han acabat de quadrar.
Una cosa és una intuïció i una altra és que un prestigiós professor d'Economia a la Universitat de Barcelona com és José Maria Gay de Liébana asseguri que ell té la mateix sospita. En el seu recent llibre "España se escribe con E de endeudamiento" assenyala que creu que un dels fenòmens que han causat l'endimoniada crisi actual s'ha de cercar a la pesseta. Explica que abans un pis de 50 milions de pessetes era "un senyor pis" i en canvi la gent li va perdre el respecte a un pis que "només" valia 300.00 euros. Sense parlar de totes aquelles maquinetes automàtiques que van passar automàticament de costar 100 pessetes a valdre un euro. Es a dir una apujada del 66,386 per cent.

El mediàtic economista i estiuejant a l'Illa aconsella que hem de seguir contant amb euros però no hauríem de deixar de calcular en pessetes per no perdre un millor marc de referència.

Quan un repassa l'Hemeroteca del diari se n'adona que sembla haver-hi un abisme entre les quantitats que movien les administracions públiques fa vint-i-cinc anys i les que mouen ara.

És ver que un quart de segle és molt de temps i caldria repercutir tot l'efecte de la inflació acumulada en aquesta pila d'anys. Tanmateix resta la idea de que d'alguna manera la moneda europea ens va fer perdre el nord.