Lamo

Posem les cartes damunt la taula. Les cartes de truc, vull dir. Perquè rallam d'afers genuïnament menorquins. El que fan el president balear José Bauzá i les seves respectives parelles de joc amb la cultura menorquina no té nom. O sí, que en té. Ens agraden les paraules. La precisió de les paraules exactes. Als menorquins, vull dir. L'amo, madona, l'espaseta i el bastet. Sa manilla d'espases, sa manilla d'oros i els asos bords. També els tresos i quatres. I els dosos, els cincs, els sisos i els sets bords. Aquí no jugam com a Mallorca. Treim els vuits i els nous de la baralla. Del manat de cartes, eh! No s'hi pot fer res. Qualque farol, qualque envit arriscat. Res més. Des de fa un temps allargat, tenim mals envits, males cartes. Deixar pixar el matxo i esperar que arribi el moment i que el joc es reparteixi més equitativament. Per exemple, parlant de santa Teresa. No? D'acord. Ja ho he fet, ja no ho tornaré a fer. No tornaré a esmentar la santa. És del joc del truc que es tracta. Diuen que és d'origen àrab i que es juga a Menorca, a Mallorca, al País Valencià. I a l'Argentina i a l'Uruguai, també! Les meves dues cunyades aventureres hi van jugar a les platges fluvials de Montevideo amb don Julio i donya Maria de contrincants. Allà l'anomenen "truco". Com ha de ser. Estem xerrant d'un joc de cartes tan local que ha esdevingut universal. Però qui és, l'amo? I com s'escriu? Francesc de Borja Moll, al seu llibret "El dialecte de Ciutadella (Estudi fonètic i Lexical) publicat per Edicions Nura l'any 2003 aposta per la versió aglutinada. Exactament diu: "Cap de família de conradors d'un lloc o masia. -De "l'amo" per aglutinació de l'article". Al DCVB ve a dir el mateix. "Lamo" vindria a ser el que en castellà es diu "colono". Pau Faner -l'origen de tot, el millor novel·lista català actual, un dels referents de la narrativa europea-; es decanta també per aquesta versió aglutinada a la novel·la "Mal camí i bon senyor" guanyadora del premi Sant Joan de l'any 1.992: "Va veure lamo atracar-se corrents, per davall el pont de les cames de la dona". Sí, a pesar de l'estaló dels dos savis ciutadellencs el mot no ha tingut molt de recorregut. La gent escriu "l'amo", sense l'aglutinació. Però qui és lamo o l'amo? És en Bauzà? I madona? És la batlesa de Maó-Mahón? No. Com ja sabeu, el joc de cartes del truc té regles diferents a Mallorca i a Menorca. Els polítics menorquins juguen amb les regles de l'illa veïna i és una mala tàctica. Desvirtuen el joc. Enviden sense tenir en compte que a la baralla hi ha vuits i nous. Fins ara, per dir-ho d'una manera lúdica, han anat carregats. Però l'autèntic jugador de truc és aquell que sap jugar quan no du joc, quan no ensuma cap peça, quan va cego. Tal vegada els actuals dirigents eren bons per guanyar unes eleccions per majoria absoluta, però són dolents per governar perquè el poble, s'escrigui com s'escrigui, sempre és lamo.