Parrà

No puc escriure durant les festes de Nadal. Els bons sentiments, les bones intencions, els bons desitjos generals, estoven el meu temperament ja inclinat perversament a l'emotivitat. Em trob més còmode quan em fereixen els flancs amb els esperons. El cavall no sortiria per Sant Joan per pròpia voluntat. S'estimaria més pasturar per la tanca encara que després tregui el millor del seu caràcter enmig de la plaça des Born. Enguany, per acabar-ho de reblar, hem anat a escoltar El Cant de la Sibil·la a la parròquia de la Bonanova de Barcelona. El prestigi de Maria del Mar Bonet ens ha seduït. L'església reconstruïda després de la guerra civil és plena. No hi ha cap banc sense ocupar. La cantant mallorquina vesteix un senzill vestit negre. No és una representació teatralitzada. Canta amb la veu que sembla sorgida dels camps mallorquins. L'acompanya Lautaro Rosas amb un llaüt àrab. La veu femenina omple tots els racons del temple de sostres alts. El primer que em sorprèn de la lletra és la paraula que encapçala el segon vers: "El jorn del judici / parrà el qui no haurà fet servici." He de confessar que no l'havia sentit mai. Tenint en compte que el drama litúrgic i cant gregorià és antiquíssim i les sibil·les són d'origen grec i eren personatges que endevinaven el futur a partir dels fenòmens de la natura, no ens ha d'estranyar l'existència de paraules arcaiques que només s'han conservat en textos sagrats. De fet, el primer manuscrit que dóna notícia del drama que anuncia l'arribada de la fi del món -res a veure amb la profecia maia- data del final del segle IX o del començament del segle X i es troba al monestir de Sant Marçal de Llemotges.