Àngels Andreu04/01/13 0:00
TW
0

Si pogués fer una carta als Reis en l'àmbit quotidià de la participació, demanaria que tots els comentaris dels diaris digitals deixessin l'anonimat. L'exposició de motius dels dirigents de les capçaleres són una visió molt optimista respecte a les seves aportacions. Com a fets importants, defensen que fidelitza l'usuari, que deriva en una major audiència i que els lectors constitueixen també una font d'informació per als periodistes. És curiós que per les cartes impreses es demanin totes les dades personals i que per la web només sigui necessari un filtre de legalitat, tot i que deixin molt que desitjar pel que fa als continguts ètics i morals.

Els nous espais propiciats per la tecnologia s'han convertit en avingudes per les que transiten torrents d'opinió i de judicis que se sostreuen als principis de verificació. Tothom jutja tot, perquè la màgia del clic permet sentenciar de manera fervorosa i amb clara irresponsabilitat. La majoria destaquen per la seva impunitat amagada darrera del pseudònim. M'agrada conèixer el màxim de criteris, de la mateixa manera que me sap greu que gosin dir segons què i el com gosen dir-ho.

N'hi ha de contractats, persones assignades per grups que realitzen la feina diària d'opinar a la seva conveniència, de disfressats amb diferents pseudònims, de mitges veritats o totalment fals. Per tant, allò substantiu no es si es diuen coses, sinó què es diu i com es diu. No n'hi ha prou amb que la seva única funció sigui fer soroll, perquè aquesta renou, al meu entendre, és irrellevant per a la democràcia i no genera cap autocrítica. Escriptura generosa, però perniciosa.

Decididament, esborraria els anonimats, perquè capbussa l'esperit constructiu i perquè reneix l'eufòria de la vertiginosa xerrameca del buit que s'apropia -en nombroses ocasions- de la vida privada. L'incògnit segresta la conquesta de la llibertat civilitzada. Amb respecte i afecte, podem manifestar i signar qualsevol opinió.