De Nixon, els hortals i Watergate

A les afores de Chicago, a la vora d'una "road-movie" farcida de benzineres, restaurants, botigues, tallers de cotxes, supermercats, magatzems, rent-a cars i funeràries que condueix a la localitat de Plano, hi ha un estrany assentament sota l'aparença d'un càmping estacional. Centenars de vehicles tals com "travel-trailers", "coaches" i allò que nosaltres anomenem "roulottes" o "caravanes", conformen un poblat permanent. No obstant, el més sobtant de tot és l'impacte produït en el paisatge per les andanes metàl·liques de tres o quatre nivells d'alçada on s'han enfilat les diferents unitats "residencials" amb l'ajuda d'uns elevadors. Aquestes plataformes habitades per tota classe de gent esdevenen el símbol més representatiu d'un nou model suburbial. Bastits sobre rodes i amb carcasses de metall, aquests barris són, per una persona aliena, una experiència de difícil oblit.

Tal com assenyala l'arquitecte Allan Wallis, cal comptar amb el sistema del balloon frame, o cases de fusta emprades per l'expansió cap el Far West, com antecedents històrics d'aquest fenomen que considera "... lluny de les lliçons que tant Le Corbusier com Fuller van treure de la importància de l'industria de l'automòbil en l'aplicació a la producció d'habitatges"(1) o màquines per habitar com deia el primer. Emprades com a unitats residencials pels treballadors a les fàbriques d'emergència al llarg de la Segona Guerra mundial i la de Corea, les "mobile-home" ja conformaven, amb dos milions d'unitats, un sistema d'allotjament prou difós en aquell país a inicis dels anys setanta. Segons els urbanistes, l'extrema mobilitat del mercat laboral, així com les dificultats d'accés a la compra d'una llar convencional de dues terceres parts de la població del país son les causes de l'aparició d'aquestes estructures urbanes, constitutives la modalitat més específicament "made in USA" del barraquisme. Però, malgrat la demanda dels vuit milions d'usuaris, els productes industrials no gaudien del reconeixement legal com a habitatge permanent en aquell temps. Per a tant, era necessària la confluència dels interessos d'aquest segment de població amb els de la classe governant per aconseguir la legalitat.

L'oportunitat es va presentar quan el president Richard Nixon, de mal nom "Ricky el trampós" i líder de la tendència més conservadora del partit dels republicans, afrontava el repte de la reelecció sense haver aconseguit els objectius del pla desenal en matèria de producció d'habitatges. Atesa la situació i les corresponents pressions de la poderosa indústria automobilística, Nixon va accedir a manipular l'estadística amb el reconeixement de les cases-mòbils com una forma legítima de residència. Des de llavors, si no han canviat les coses, tant els fabricants com els compradors gaudeixen dels avantatges del sistema de finançament oficial i dels beneficis hipotecaris corresponents. Quaranta anys després, les dades confirmen que aquests campaments rodats han conegut un extraordinari avanç en el mig oest i, en general, entre les dues costes del gran continent.

Com és prou conegut, l'aparició il·legal de barris marginals a partir de l'auto-construcció és un fenomen freqüent arreu el món. Són manifestacions físiques de les carències d'amplis sectors de la població que, al meu parer, no resulten alienes a la realitat menorquina. Hi ha raons per considerar que allò que anomenem "hortals" és, en realitat, una expressió del barraquisme dins el nostre territori insular.

Ja fa més de tres o quatre dècades que, davant la tradicional ineficàcia dels serveis municipals a l'hora d'aplicar la disciplina urbanística, terrenys de diferent vàlua ambiental han sofert els efectes de la transformació incontrolada d'una inicial activitat agrícola en nous usos residencials i de serveis. En definició del Pla Territorial Insular del 2003, es tracta de trenta vuit "assentaments en sòl rústic que, nascuts de l'evolució i creixement de petites edificacions associades a l'explotació agrària d'horts previs o inclús, a la indisciplina urbanística"(2) han arribat a un cert grau de consolidació. El planejament aporta un càlcul de mil quatre-centes edificacions i denuncia clarament com les carències dels "hortals" en matèria d'urbanització interior, l'incompliment de les cessions de sòl al municipi que demana la legislació o l'absència de les xarxes de serveis bàsics que exigeix el respecte al medi ambient, així com la construcció d'habitatges al marge de les vigents normes constructives i d'habitabilitat, són una inacceptable font de conflictes permanents. Així les coses, malgrat la reconeguda flexibilitat de les condicions establertes per la Llei del Sòl Rústic Balear o Llei 6/97 amb la creació de la figura urbanística del Nucli Rural i pel mateix PTI, les habituals demandes i promeses de legalització, sempre presents dins els programes electorals dels partits polítics, topen amb les dificultats inherents a una propietat fragmentada i sense recursos econòmics, que allarguen la situació.

Això no és obstacle perquè, a l'igual que els habitants de les "mòbil-homes" nord-americanes, també els propietaris dels "hortals" mantinguin periòdicament la pressió sobre el poder públic amb la pretensió de ser legalitzats en base a la tradicional política dels fets consumats. Es tractaria, en conseqüència, d'afrontar la qüestió amb l'ajuda d'una nova legislació específica. Una disposició urbanística pròxima a l'amnistia dissenyada per la salvaguarda dels delictes, un greuge comparatiu de difícil encaix. Com en els dies de la campanya d'en Nixon, avui hom creu arribat el moment oportú, la gran ocasió.

En el decurs del procediment escollit per modificar els continguts del Pla Territorial Insular, i referits als "hortals", cal destacar el darrer anunci de la Conselleria d'Ordenació del Territori en el sentit d'aprovar canvis legals "... para que los ayuntamientos delimiten estos núcleos rurales con el objetivo que pasen a considerarse suelo urbano de una forma ágil". Segons les previsions fetes públiques, "... una vez considerados suelo urbano, estos conjuntos de viviendas deberían pasar a disponer de todos los servicios esenciales (electricidad, luz, saneamiento...), aunque no contarían con los mismos derechos que un suelo urbano convencional"(3). Ens trobem davant una proposta de legalitat que pretén la concessió dels drets abans del compliment de les obligacions per part dels infractors?
Engreixant els nombres, un nou i sorprenent recompte oficial quasi triplica les dades del 2003 i eleva a quatre mil el nombre "d'habitatges legalitzables" dins una extensió de quatre-centes hectàrees de "hortals" que, també atenent al que han publicat els medis, serà destinada al consum de les reserves de sòl per futurs creixements urbans establertes per les Directrius d'Ordenació Territorial, aprovades en el Parlament Balear. En tracta, no cal insistir, d'una mesura d'enorme repercussió física i social que planteja tot tipus d'interrogants. Ens cal acceptar que a la vella problemàtica dels "hortals" li corresponen els tràmits d'unes "mesures urgents per a una ordenació urbanística sostenible"? En veritat, és socialment prioritari atorgar carta de naturalesa a les construccions dels "hortals" o és la conveniència de la recerca, via llicència d'obres, d'un finançament municipal en hores baixes la causa real d'aquesta discutible iniciativa?

Més enllà d'una polèmica que podria restar així per molts anys, entenc que és l'ínfima qualitat de les xarxes i serveis dels nuclis tradicionals de Menorca, en evident procés d'abandonament per manca de modernització, el problema urbanístic al que cal posar remei urgent des de l'esfera pública. És clar que, si no fora per la gravetat de l'assumpte, es diria que aquestes presses per modificar la condició dels "hortals" amb tant dubtós procediment, és la resposta política al drama social dels desnonaments.

Finalment, Nixon va guanyar per segona vegada les eleccions a la Presidència, aclaparant les urnes enfront el candidat demòcrata George McGovern. Però, com es va descobrir dos anys després, en Ricky no jugava net. Havia fet trampes a l'Hotel Watergate...
Notes:

"Las casas móviles y la industria de la vivenda en los Estados Unidos". Allan Wallis. Arquitecturas-bis nº20. Barcelona,1978.
Pla Territorial Insular. II-Memòria Expositiva, 2003
DM-25/11/2012. Pag:3.