Fracàs de Mas, no del sobiranisme

Resulta curiós, però, que els partits espanyols, així com els mitjans de comunicació i els opinadors de tendència espanyolista, facin ara una anàlisi que oblida —o amaga— un dels principals arguments que ells mateixos havien esgrimit durant la campanya: a saber, la crítica a Artur Mas per haver convertit una convocatòria d'eleccions autonòmiques en un plebiscit nacionalista. Segons aquest sector, unes eleccions autonòmiques són per triar un parlament i un govern, no per forçar l'electorat a pronunciar-se sobre matèries sobre les quals no es té competència. Es va dir per activa i per passiva que era il·legítim que Mas plantegés les eleccions amb aquest biaix. Idò bé, a partir de diumenge, aquest argument ha estat totalment negligit. El mal resultat de CiU ha concentrat tot el foc espanyolista en una conclusió que, si més no, em sembla agosarada: el presumpte enfonsament del projecte sobiranista.

Vegem els resultats des de l'argument preelectoral de l'espanyolisme: les eleccions eren un plebiscit nacionalista. Quin resultat han tret els partits que es decantaven a favor de la creació d'un estat propi? 1.734.852 vots (CiU+ERC+CUP). Quin resultat havien tret les opcions sobiranistes a les eleccions de fa dos anys? 1.524.924 vots (CiU+ERC+Solidaritat). Vegem-ho des del cantó contrari: quin ha estat el resultat dels partits explícitament contraris a la independència de Catalunya, PSC+PP+Ciutadans? 1.269.455 vots en aquestes eleccions, 1.068.453 en les anteriors. Deix fora d'aquests càlculs els resultats d'Iniciativa-Verds-EU per respecte a la seva posició, prou clara: estan a favor de l'exercici del dret a l'autodeterminació i de la convocatòria d'un referèndum, però no es manifesten a favor ni en contra de la independència en el cas que aquest referèndum es celebrés.

Les xifres anteriors mostren que els dos pols del plebiscit —el sobiranista i l'espanyolista— han avançat gairebé el mateix, quasi dos-cents mil vots en cada cas. Si tenim en compte que en aquestes eleccions hi ha hagut un increment de la participació de més de mig milió de votants respecte a les anteriors, sembla clar que, en conjunt, la posició de l'electorat en relació a l'eix nacional no s'ha modificat gaire, sinó que els vots s'han repartit d'una altra manera. El que hi ha hagut és una variació dels vots a causa d'altres variables, i en el context de crisi i retallades resulta obvi que una de les més poderoses ha estat la social-econòmica. Si dividim els resultats d'acord amb l'eix dreta/esquerra, aquesta conclusió sembla evident.

La interpretació que el procés sobiranista ha sofert un revés a les urnes és no voler llegir els resultats amb un mínim d'objectivitat, i indica que, una vegada més, Espanya continua sense voler entendre què succeeix a Catalunya. Una altra cosa és afirmar que el resultat ha estat dolent per a Artur Mas i per a CiU. Açò és clar, i dóna la raó a una de les crítiques més reiterades que van fer a Mas els candidats d'ERC i ICV durant tota la campanya electoral: li retreien que no era legítim que personalitzés en exclusiva el clam de l'11 de setembre i l'onada sobiranista. Artur Mas ha jugat fort aquesta carta, amb una escenificació messiànica que, al final, li ha passat factura. "Catalonia is not CiU", deia un eslògan de precampanya d'Iniciativa. L'anàlisi era correcta, i Artur Mas hi haurà de comptar.

Més enllà de la discussió sobre els resultats i els seus significats, hi ha una dada incontrovertible: al parlament de l'anterior legislatura, els diputats favorables a la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació eren 86. Al nou parlament sortit de les eleccions de diumenge, són 87. Som, per tant, allà on érem. Tot està per fer, i tot és possible.