Nous olivars de Biniancolla i Malbúger

BINIANCOLLA

Paco Almagro Lozano va néixer a la província de Còrdova, però duu més anys a Menorca, passa de quaranta. Exerceix un treball de responsabilitat en el sector turístic que el manté enfeinat durant vuit mesos l'any, la segona "ocupació" l'apropa al sector primari, amb la producció d'oli i vi. La continuïtat d'aquest conreu està assegurada en la persona del seu fill Francesc Almagro Montero, nascut a Menorca, a nom del qual està l'explotació agrària "donada d'alta", i mai més ben dit, ja que es troba dalt la serra que s'aixeca entre el poble de Sant Lluís i la costa de Biniancolla, a ponent "des Radar".

El conreu d'aquesta finca es va iniciar amb la plantació de vinya, a la que estan representades les varietats: cavernet sauvignon, garnatxa, "tempranillo" i merlot, fins un total de 1.800 ceps que enguany han reportat 600 bòtils de vi negre.

La veritat és que han fet molta feina dins aquesta marina rocosa que no es llaurava i cavava de feia unes quantes dècades. Han excavat un clot fondo per cada olivera, eliminat el pedreny sobrant i llaurat tota la superfície, més que res per anivellar el terreny i poder-hi passar amb certa comoditat per dur a terme les feines pròpies de l'olivar. A partir de l'any que ve només segaran l'herba, com recomanen els experts, per no perjudicar les oliveres i retenir millor nutrients i humitat.

Fa quatre anys van sembrar les primeres oliveres, respectant les alzines existents i empeltant d'olivera els ullastres de la zona de vinya. Comptant les que van sembrar fa prop de dos anys, ara en tenen unes 1.250, amb predomini d'arbequines, la varietat més agraïda, però d'oli més inestable; també hi ha "hojiblanca" una altra oliva afruitada, més gran, i tan apta per salar com per fer oli; finalment en tenen de picual, més propensa a les malalties.

A la primeria, en arribar l'estiu van topar amb el problema dels conills, que a manca d'aigua anaven a rosegar els troncs tendres dels arbres a la recerca de la humitat del goteig. La solució adequada va ser col·locar un tub protector a baix de les soques, com es veu a la fotografia. Ara replanten alguns exemplars delmats per aquest motiu o per malaltia i aplanen el terreny, però pel febrer tenen intenció de sembrar 250 oliveres més a una pleta de ponent, arribant així als 1.500 exemplars.

L'anyada encara no ha estat molt grossa. Les oliveres més crescudes l'any passat van donar una bona collita, per tant enguany han minvat, pel que fa a les sembrades no fa dos anys només han fructificat un poc el 25%, les altres encara no. Les arbequines ja eren madures, també van collir les altres dues varietats, més verdoses, per feinejar-les conjuntament. En total n'han recollit 270 quilos.

Amb aquesta collita, encara modesta, han fet el seu primer oli a una tafona externa. Per la nostra part podem confirmar, per pròpia experiència de degustació, que n'ha resultat un oli d'un aroma molt remarcable i un gust afruitat amb el toc picant de fons de la picual. El pare, que ha treballat en tafones o "almazaras" d'Andalusia i ha provat bons olis d'aquella terra, assegura que el que es produeix a Menorca és més bo que aquell. No seré jo qui el desmenteixi.

Els Almagro no descarten de cara al futur d'encarregar un projecte de tafona a Biniancolla amb totes les garanties higièniques i sanitàries.

MALBÚGER NOU

En el terme de Maó, entre la carretera de Sant Lluís i el nucli de Llucmaçanes existia el lloc de Malbúger Vell. Les seves cases representaven un obstacle a la capçalera de la pista de l'aeroport de Sant Lluís –l'actual Aeroclub– motiu pel qual van ser enderrocades fa més de cinquanta anys. El terreny que envolta el solar de l'antic casat, conegut avui com Malbúger Nou, és propietat de José Yáñez Maldonado, originari de Granada i ben conegut pels seus establiments de carnisseria Duchisela.

Aquest llogaret fa un total aproximat de quatre hectàrees, que inclouen un tros de bosc que conserva "natural", amb figueres flors, ullastres, garrovers i antics elements etnològics. Devers dues hectàrees i mitja les sembrà amb unes cinc-centes oliveres, ara fa quatre anys. Plantades amb una separació de cinc metres entre si, que rega pel sistema de goteig i les protegeix de la tramuntana per una filera de canyes. No llaura la terra si no que sega l'herba.

Tot i que es reconeix més carnisser que pagès, li agrada la botànica forestal i, potser per açò, el complau experimentar amb la poda, deixant les oliveres més o menys espesses per estudiar-ne el resultat. Per a la lluita contra les plagues de la mosca i d'un escarabat defoliador utilitza les trampes. Enguany les oliveres estaven molt carregades de flor, però segurament no les hi ha donat prou tractament, n'ha tingudes de picades, algunes de les quals cauen abans d'hora, les que resten a l'olivera no assaonen tant com pertoca. La picada no perjudica la qualitat de l'oli, en tot cas minora el seu volum.

Com a tret diferencial de Malbúger Nou s'ha de fer constar que quasi totes les oliveres són de la varietat arbequina, duites de la comarca del Bierzo "que té un clima molt semblant al de Menorca". Tot i que reconeix que la picual també és molt bona i d'un sabor lleugerament picant, segons el seu parer el millor oli s'elabora a partir d'una sola espècie, no de la mescla. Encara que fa un parell d'anys va fer un poc d'oli en pla experimental, enguany ja ha estat més considerable, n'ha extret 400 litres d'un oli verge d'arbequina molt suau.

UNA PASSA MÉS

De cada any que passa són més evidents les proves que la producció d'oli a Menorca duu camí de passar de l'estadi amateur al professional. Si, com deia la setmana passada, la viabilitat i la qualitat les tenen prou demostrades, ara només manca donar el salt cap a la comercialització dels excedents, que de cada vegada seran majors i ja no es podran destinar exclusivament a l'autoconsum.

Les dues tafones que hem visitat les darreres setmanes –Talatí i Llucassaldent– potser encara no s'ho han plantejat seriosament, però inevitablement ho hauran de fer en créixer el volum produït. En canvi el dos petits productors que avui presentam si que la tenen "in mente", els Almagro, de Biniancolla, ja pensen en la comercialització i, fins i tot, en la possibilitat que en un futur una família pugui viure de la producció d'oli i vi. Per la seva part, José Yáñez ha fet part de l'oli a Tarragona, que li envien embotellat en diferents formats, que ell marcarà amb la contraetiqueta "Oli Malbúger Nou" per oferir-lo als clients de les seves carnisseries. Experiència que abans han duit a terme a sa Tafona Nova i s'Hort Sant Patrici.

Un altre productor menorquí, beneït per una bona anyada, ha venut part de l'oli a Mallorca a molt bon preu, prova irrefutable de la seva qualitat, però també és una llàstima que s'hagi de comercialitzar com a oli verge de Mallorca. Crec que comença a ser hora que el productors d'oli menorquins deixin una mica de banda el seu individualisme per agrupar-se i cercar sinergies comunes, per assolir una denominació d'origen, per realitzar compres conjuntes (oliveres, productes, maquinària), per embotellar l'oli, per la comercialització o per donar a conèixer un excel·lent producte autòcton que, si no pot competir en quantitat, sí que ho pot fer en qualitat.

Dijous que ve donarem pas a un autor i productor que en el segle XVIII ja promovia la producció d'oli a Menorca com a complement agrícola i recurs econòmic.
–––
adsintes@telefonica.net