Bernat Joan i Marí15/11/12 0:00
TW
0

Les persones que em coneixen saben que som poc partidari de les vagues generals. En el cas de Grècia, per exemple, crec que han reforçat el govern. En el cas de l'Espanya estricta, crec que no li fan cap mal al govern de Rajoy, sinó tot al contrari. En el cas de Catalunya, constitueix una nosa que, malgrat tot, Convergència i Unió ha sabut pilotar bastant bé (està clar que la vaga constituïa, en principi, un entrebanc al procés sobiranista i un pal a les rodes del catalanisme per a les immediates eleccions). En el cas de les Illes Balears, i de Menorca en concret, pot donar peu, com a molt, a plantejar algunes coses necessàries. A això em remet per escriure aquestes línies. I, sobretot, al fet que els meus motius per fer vaga no s'ajusten exactament als que ens han volgut vendre els sindicats convocants.

El dia 14 de novembre, un servidor de tots vostès va fer vaga per cinc motius fonamentals:

Pel Concert econòmic. No puc entendre que els sindicats convocants de la vaga general no posassin la reivindicació del Concert econòmic en primeríssim terme. No es pot fer un edifici sense fonaments. Si, com diuen, estan pel manteniment de l'estat del benestar, pels serveis públics, per l'educació pública i de qualitat, per l'accés universal al sistema sanitari… han d'estar forçosament pel Concert econòmic. Perquè, si no comptam amb els recursos necessaris, com ho pagarem, tot això? Com que pens que hem de millorar el nostre sistema educatiu (en comptes de deixar que continuï en caiguda lliure, com ara), que tothom ha de poder accedir a serveis i recursos bàsics i que no podem deixar una part de la societat a mercè de les circumstàncies, el primer motiu pel qual vaig fer vaga el dia 14 és perquè consider imprescindible el Concert econòmic per a les Illes Balears. Reivindicar la sanitat pública, l'educació i els serveis socials i no reivindicar perd tota credibilitat si abans no reivindicam un finançament just per a les Illes Balears, si no reivindicam, directament, la clau de la caixa dels nostres impostos.

Perquè la vaga tenia dimensió europea. Malgrat totes les correccions que es vulgui, i malgrat que la vaga no va ser, ni de bon tros, general, ni tan sols a l'Europa mediterrània, aquesta vaga no va ser estrictament "regional" (com les que fins ara s'han fet a Grècia, a Portugal, a Itàlia o a Espanya). Crec que, malgrat totes les raons per fer-ne, a una vaga regional espanyola no m'hi hauria apuntat. Ara bé, intentar construir Europa també des de la reivindicació sindical em sembla totalment oportú. Perquè Europa s'ha de construir entre tots. Després del Concert econòmic, crec que la segona raó en el rànquing per fer vaga era l'europeïtat de l'esdeveniment. Que duri!

Per la saturació d'incompetents i l'excés d'incompetència. Patim uns governs (tant a les Balears com al regne d'Espanya) en mans de persones sense capacitat per donar alternatives a la situació de crisi econòmica que sacseja la nostra societat. Estic convençut que, a hores d'ara, estam patint l'allau d'incompetents més gran, des del principi de la Transició, gestionant la cosa pública. Els patim perquè la gent els ha volgut, certament, però la incompetència no es pot demostrar fins que hom no agafa les regnes de la cosa pública. Fins ara, Bauzá i companyia no havien tingut ocasió de demostrar-nos com n'eren d'incapaços de gestionar els afers públics. Ara ja no en tenim cap dubte.

Perquè Menorca pugui decidir. No podrem pal·liar la crisi econòmica mentre la capacitat decisòria de Menorca sigui completament nul·la. Hem de ser nosaltres, han de ser les nostres institucions les que dissenyin la promoció turística, les que comptin amb els recursos per gestionar la proximitat i les que, al cap i a la fi, decideixin sobre la majoria dels nostres afers. Si no ho aconseguim, recanviant l'actual govern per un altre de gent eficaç tampoc no ens en sortiríem.

Perquè, a més dels sindicats, també convocava a la vaga l'Assemblea Nacional Catalana.