Espanyar

Tant d'Informe Pisa i tant de fracàs escolar i encara no han descobert que el fracàs més gran de l'ensenyança ha estat entronitzar la paraula fracàs.

No fracassam, servim per a altres coses.

He tingut i tenc alumnes a qui no agraden els llibres ni l'escola ni estudiar i el que volen és anar a fer feina, però ara feina no n'hi ha.

I se n'aprofiten.

Quan tenir feina és un privilegi, l'explotació es fa negoci.

Hi ha un munt d'al·lots que comencen a jugar a futbol amb la il·lusió d'arribar a Primera, però no passen ni de suplents i ningú no els diu que siguin uns fracassats esportius.

Ara volen fer una nova (quantes en van?) reforma educativa i a cap dels professionals, dels obrers i especialistes dedicats a l'ensenyança no ens han consultat res mai.

Jo em pensava que la base d'un país civilitzat i amb aires de modern eren la Sanitat i l'Educació, però amb l'excusa de la crisi tots els avenços socials, les millores i progressos aconseguits s'estan desmantellant .

Prest privatitzaran l'aire i pagarem per respirar.

Per existir.

A més de ser el país del món amb més cotxes oficials, mantenim un rei que mentre a Espanya augmenta l'índex de pobresa, ell se'n va a caçar elefants, hi ha banquers que en rebre ajudes de l'Estat s'apugen el sou i s'asseguren jubilacions milionàries, pagam escoles on separen els al·lots de les al·lotes i quan al Congrés s'anuncien retallades que fan plorera, sentim, penós i patètic, el vergonyós: ¡Que se jodan!, d'una diputada filla del que va fer l'alienígena aeroport de Castelló.

Crec que la imatge d'Espanya no poden ser la mantilla ni la peineta i als que estimam el castellà (jo vaig estudiar Filologia Hispànica, confés que sóc cervantinista i admirador de Delibes), però vivim en una altra llengua, açò d'aquesta creuada nacionalespañolizadora que ha proposat el ministre i ha defensat el govern ens sembla tornar a una Espanya dictatorial on ja vam malviure i que ara, entre tanta incompetència i tanta manca de diàleg, acabarem espanyant.