Balears: Caixa d'eines (imprescindible) contra la crisi

Hi tenim dret, per descomptat, perquè cream riquesa, perquè som una societat emprenedora i treballadora i perquè generam molt més d'allò que, proporcionalment, rebem per part de l'Estat.

I, si no es prenen mesures ben aviat, fins i tot seria possible que alguna de les nostres institucions d'autogovern estigués en perill real de supressió. Per exemple, és ben evident que la situació actual del Consell Insular d'Eivissa és totalment insostenible.

Pràcticament, en l'any i escaig que portam de legislatura, el Consell no ha pogut emprendre cap projecte d'un mínim de volada. Fins i tot estam veient, dia rere dia, com es planteja renunciar a àmbits que fins ara havia gestionat. I tot plegat perquè no hi ha diners. Comptam amb conselleries que pràcticament no tenen cap competència, i tenim consellers i conselleres al Consell Insular que no gestionen pràcticament res. Per tant, no té gaire sentit continuar mantenint aquestes conselleries. I, si la cosa continua així, a mitjà termini, acabarà no tenint sentit el manteniment del propi Consell Insular d'Eivissa (ni, probablement, de la resta de consells insulars).

Sense pressupost per gestionar, tampoc no té gaire sentit, al cap i a la fi, l'autonomia.

Segurament aquesta és la lliçó que ens volen transmetre des de Madrid. L'autonomia resulta completament supèrflua per a les Illes Balears. Amb uns pressupostos miserables com els que es preveuen per a l'any 2013, posem per cas, una part de la població acabarà assumint que mantenir l'autonomia de les Illes Balears no té gaire sentit. I aquells que no tenguin cap sentiment de país, aquelles persones a les quals no les mogui cap identificació amb les Balears, aquells que siguin primer que res espanyols es qüestionaran de manera dràstica el paper de les institucions pròpies de la comunitat dita autònoma.

Contràriament, l'autonomia ens pot ser d'una gran utilitat. Però necessitam una caixa d'eines per poder treballar seriosament per fer front a la crisi. La primera eina d'aquesta caixa seria un Règim Especial per a les Illes Balears que estigués molt notablement millorat, en la línia dels concerts econòmics, perfectament constitucionals, de què gaudeixen avui mateix –i des de fa anys i panys- el País Basc i Navarra. Aquesta eina ja ens ajudaria a sortir-nos-en tot solets d'alguns atzucacs en què ara ens hem ficat (o ens han ficat), de manera inexorable.

Una segona eina, també assolible sense haver de modificar per a res el marc constitucional, seria comptar amb competències plenes en ports i aeroports. Estic convençut que, si les Balears gestionassin els propis ports i aeroports, fins i tot un govern tan inepte com el que presideix José Ramón Bauzá aconseguiria millores espectaculars en la nostra connectivitat amb la resta del món.

La tercera eina, des del meu punt de vista, seria aconseguir un tractament de la insularitat semblant al que gaudeixen ja les illes Canàries. Per quina raó les illes Balears, envoltades per la mar com totes les illes, són tractades com si fossin part del continent? Per quina raó el fet insular val per a les Canàries però no val, almanco en la mateixa mesura, per a les illes Balears? Amb una eina d'aquestes característiques també aconseguiríem una mica més de finançament per poder fer front a la crisi i dur endavant polítiques per generar ocupació i per pal·liar els dèficits de caire social.

Totes aquestes eines només es podrien fer efectives amb l'aixopluc d'un canvi de mentalitat fonamental: les illes Balears no som una "comunitat autònoma més", ni ens val el "cafè per a tothom". Nosaltres comptam amb una identitat pròpia, diferent de la de l'Estat, i amb una personalitat col·lectiva prou acusada com per tenir una relació bilateral amb l'Estat. Sense intermediaris, de tu a tu. Per avançar en aquesta direcció, evidentment, fa falta un canvi de mentalitat, no ja en la classe dirigent, sinó en el conjunt del país. Un canvi de mentalitat, per cert, que permeti recanviar la classe dirigent. Que ja feim tard!