El 1971 la UNESCO va començar el projecte "l'home i la biosfera" ("Man and Biosphere" en la seva denominació anglesa i comunment abreujat pel seu acrònim "MAB"), que tenia com objectiu conciliar la mentalitat i l'ús dels recursos naturals, esbossant el concepte actual de desenvolupament sostenible. Com a part d'aquest projecte se seleccionarien llocs geogràfics representatius dels diferents hàbitats del planeta, abastant tant ecosistemes terrestres com marítims. Aquests llocs o àrees es coneixen com a reserves de la biosfera.
Aquestes reserves de la biosfera estan reconegudes internacionalment, encara que romanen sota la sobirania dels seus respectius països, i no queda cobert protegides per cap tractat internacional. Es seleccionen pel seu interès científic, basant-se en una sèrie de criteris que determinen si un espai s'inclou al programa. La funció d'aquests espais és més de la conservació i protecció de la biodiversitat, també el desenvolupament econòmic i humà d'aquestes zones, la investigació, l'educació i l'intercanvi d'informació entre les diferents reserves, que formen una xarxa mundial
Els termes desenvolupament sostenible, s'apliquen al desenvolupament socioeconòmic, i la seva definició es va formalitzar per primera vegada en el document conegut com Informe Brundtland (1987), fruit dels treballs de la Comissió Mundial de Medi Ambient i Desenvolupament de Nacions Unides, creada en Assemblea de les Nacions Unides el 1983. Aquesta definició es va assumir en el Principi 3 de la Declaració de Rio (1992).
A partir de la dècada de 1970, els científics van començar a adonar-se que moltes de les seves accions produïen un gran impacte sobre la natura, de manera que alguns especialistes van assenyalar l'evident pèrdua de la biodiversitat i elaborar teories per explicar la vulnerabilitat dels sistemes naturals (Boullón, 2006:20).
L'àmbit del desenvolupament sostenible pot dividir conceptualment en tres parts: ecològic, econòmic i social. Es considera l'aspecte social per la relació entre el benestar social amb el medi ambient i la bonança econòmica
A Menorca, sempre hem entès i hem treballat perquè el concepte de desenvolupament sostenible reflecteixi una creixent consciència sobre la contradicció que pot donar-se entre desenvolupament, per que en primer lloc s'entén com creixement econòmic i millora del nivell material de vida, i les condicions ecològiques i socials perquè aquest desenvolupament pugui perdurar en el temps. Aquesta consciència, que els menorquins, ha tractat d'entendre, i volen aplicar, sobre els costos humans, naturals i mediambientals del desenvolupament i el progrés ha vingut a modificar l'actitud dels illencs i d'aquells que són conscients de la gran importància del nostre desenvolupament, i la despreocupació o justificació que sobre això va imperar durant molt de temps. La idea d'un creixement econòmic sense límits i darrere del qual tot es podia sacrificar va ser reemplaçada per una consciència d'aquests límits i de la importància de crear condicions de llarg termini que facin possible un benestar per a les actuals generacions que no es faci al preu d'una amenaça o deteriorament de les condicions de vida futures de la humanitat.
A Menorca, la reserva de Biosfera, es va acceptar com a condició d'elaborar condicions satisfactòries cap al desenvolupament sostenible i exclusivament en les qüestions ambientals, en termes més generals, sobre les polítiques de desenvolupament sostenible, que afecten a tres àrees: econòmica, ambiental i social.
En aquests moments Menorca, serà la seu mundial de reserves de biosfera, això serà molt important per a la nostra illa, estarem presents com no pot ser d'una altra manera per participar en el Congrés Mundial de la Natura UICN (Illa de Jeju, Corea, 6 al 15 setembre 2012) Es tracta de l'esdeveniment relatiu a la conservació de més rellevància i més diversitat del món. Se celebra cada 4 anys i el seu objectiu és millorar la manera com gestionem el nostre medi ambient per al desenvolupament humà, social i econòmic. Durant la celebració del congrés se celebrarà una trobada de la Xarxa mundial de reserves de biosfera illes i zones costaneres.
La UNESCO va declarar Menorca com a reserva de biosfera el 8 d'octubre de 1993, atenent a l'alt grau de compatibilitat aconseguit entre el desenvolupament de les activitats econòmiques, el consum de recursos i la conservació d'un patrimoni i d'un paisatge que ha mantingut, i continua mantenint avui, una qualitat excepcional. Menorca és un territori intensament humanitzat, amb un paisatge rural tradicional molt ric.
El Consell Insular de Menorca, els ajuntaments i tots els que habitem a l'illa, d'una manera o d'una altra, hauríem de ser els responsables que la reserva, en què hem apostat i que ha optat per la sostenibilitat, perquè les futures generacions d'habitants i residents puguin seguir gaudint dels recursos naturals i de la bellesa paisatgística de què disposem avui, sigui el futur generacional per antonomàsia.
Per això, els polítics actuals han d'actuar amb molta responsabilitat i precaució sobre el territori, per mantenir en l'actualitat i a llarg termini la qualitat de vida i els valors ambientals pels quals molts menorquins hem lluitat, i que han merescut la declaració de la UNESCO. En principi, només caldria aplicar amb gallardia, totes les condicions que com a reserva de biosfera som, i simplement actuar com a veritables responsables sobre els criteris ja descrits en diversos documents com:
* Afavorir la conservació de les activitats que mantenen el paisatge tradicional i evitar les que puguin degradar-lo. Per això s'ha aprovat el Pla Territorial Insular (PTI), que ordena el territori vetllant per la sostenibilitat i regula el creixement urbanístic, i es promouen bones pràctiques agroambientals mitjançant el Contracte Agrari de la Reserva de biosfera.
• Reforçar la conservació dels ecosistemes naturals i de la fauna i la flora autòctones. Per això es duen a terme campanyes d'eradicació de la flora invasora, es protegeixen les espècies amenaçades i els hàbitats més singulars, com és el cas dels estanys temporals i es duen a terme projectes de restauració ambiental.
• Aprofundir en el coneixement de la riquesa natural i cultural. Per això es porta a terme la investigació sobre el patrimoni arqueològic i natural.
• Definir estratègies de sostenibilitat a escala local. Per això cada municipi té la seva Agenda Local 21 i el seu propi Pla d'Acció Ambiental.
• Gestionar ambientalment el litoral i les platges, que són la base de l'activitat turística, mitjançant la protecció dels ecosistemes dunars i marins.
• Minimitzar l'impacte ambiental d'activitats humanes quotidianes. Per això se separen i es tracten adequadament totes les fraccions de residus: l'orgànica, el rebuig, el paper, el vidre i els envasos.
• Esdevenir un laboratori de sostenibilitat a l'aire lliure. Per això s'ha creat l'Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM), que recull i analitza la informació més rellevant de la reserva de biosfera.
Des de la Federació d'associacions de Veïns de Menorca, i amb la col·laboració de la societat menorquina, de diverses ONG, entitats i col · lectius, i d'empreses de l'illa, hem de cercar estratègies per preservar el nostre patrimoni natural i cultural de l'illa.
No obstant sobre això, sembla, que no hem tingut la visió per part nostre i de la societat menorquina, que els polítics hagin treballat seriosament en el projecte, i que no s'hagin cregut que la reserva de biosfera és un bé importantíssim per als interès de la nostra Illa i de tots els menorquins, i que aquesta designació com a seu mundial de reserves de biosfera, serveixi veritablement per l'impuls real de la sostenibilitat que Menorca es mereix.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.