S'ha de posar remei a l'atur juvenil!

Des d'aquell "Res era difícil per a la joventut" de Sòcrates al "El meu avi em pren el meu treball" a una pancarta d'una manifestació parisenca de la França de Sarkozy, ha plogut molt. Però probablement mai com ara -excepte en períodes de guerra o de cruels post guerres- els governants dels pobles d'Europa havien ofert tan poques oportunitats a les seves generacions de joves per tal de que puguin fer la seva pròpia elecció de vida. És a dir, les polítiques d'austeritat no es compadeixen de la necessària i convenient emancipació de la gent jove. És un greu error que, social, econòmica i democràticament, ens pot sortir caríssim.Sigui com sigui, sembla que hi ha pocs precedents de que una generació, tot i tenir més i millor formació, tingui unes expectatives menors que els seus pares d'accedir al món laboral. Són pocs els joves que aconsegueixen un treball i que aquest no sigui precari i de pitjor qualitat que el dels seus pares. Encara són menys els que poden accedir, amb certa normalitat, a l'habitatge i quan ho fan és amb unes hipoteques de per vida o a canvi d'uns preus de lloguer que els obliguen a "llogar una part substancial del sou". A més a més, la crisi provoca una discriminació a llarg termini a la gent jove perquè, en darrera instància, els que puguin gaudir d'una jubilació al finalitzar les seves trajectòries laborals serà a canvi d'haver treballat més anys que els seus padrins o els seus pares.Les complicacions per a l'emancipació dels joves -i sobretot les dificultats d'inserció en els mercats laborals- no són assumptes exclusius d'aquestes contrades. És un problema que té dimensions planetàries i, molt específicament d'abast europeu. La situació és tan dramàtica que a un recent informe de l'Organització Internacional del Treball (OIT), fet públic el dia 10 de juliol de 2012, s'afirma que "els joves cada cop corren més riscos de sortir escaldats de la seva primera experiència en el món del treball, la qual cosa els hi deixaria seqüeles per a la resta de les seves vides...". Aquest mateix informe ens recorda que a l'abril de 2012 la taxa d'atur juvenil a l' Eurozona estava per sobre del 22 per cent. Una situació davant la qual la UE -malgrat l'anomenada Estratègia Europa 2020 que compromet els Estats membres, entre d'altres coses, a desenvolupar una "Garantia juvenil"- manifesta una evident impotència o, tal vegada, una despreocupació fàctica: Allò important és rescatar bancs, deutes sobirans, etc. Massa coses abans de rescatar el futur de les generacions de joves europeus.Aquestes reflexions, molt més desenvolupades, les podeu consultat al "Temes Socioeconòmics" nº 10 (disponible a www.gadeso.org) que, a la Fundació Gadeso, hem dedicat a fer una aproximació al mercat laboral dels joves de Balears A més de reflexions, hi podreu trobar algunes dades molt escaients per mesurar la magnitud de l'impacte de la crisi en el col·lectiu de persones joves a casa nostra.
Per contextualitzar les dades de Balears convé anotar que al Regne d'Espanya les taxes d'atur del primer trimestre de 2012 foren del 71,45 per cent pel grup de 16 a 19 anys, del 48,06 pel de 20 a 24 i el grup de 25 a 29 tenia una taxa d'atur del 31,17 per cent. Si tenim en compte que aquestes taxes en el primer trimestre de 2008 eren de 32,89 per cent, 17,99 i 11,29, respectivament, ja ens podem adonar de com s'ha agreujat l'atur juvenil en aquests anys de crisi a l'àmbit del conjunt de l'estat.