Rafael Borràs Ensenyat01/08/12 0:00
TW
0

Des d'aquell "Res era difícil per a la joventut" de Sòcrates al "El meu avi em pren el meu treball" a una pancarta d'una manifestació parisenca de la França de Sarkozy, ha plogut molt. Però probablement mai com ara -excepte en períodes de guerra o de cruels post guerres- els governants dels pobles d'Europa havien ofert tan poques oportunitats a les seves generacions de joves per tal de que puguin fer la seva pròpia elecció de vida. És a dir, les polítiques d'austeritat no es compadeixen de la necessària i convenient emancipació de la gent jove. És un greu error que, social, econòmica i democràticament, ens pot sortir caríssim.Sigui com sigui, sembla que hi ha pocs precedents de que una generació, tot i tenir més i millor formació, tingui unes expectatives menors que els seus pares d'accedir al món laboral. Són pocs els joves que aconsegueixen un treball i que aquest no sigui precari i de pitjor qualitat que el dels seus pares. Encara són menys els que poden accedir, amb certa normalitat, a l'habitatge i quan ho fan és amb unes hipoteques de per vida o a canvi d'uns preus de lloguer que els obliguen a "llogar una part substancial del sou". A més a més, la crisi provoca una discriminació a llarg termini a la gent jove perquè, en darrera instància, els que puguin gaudir d'una jubilació al finalitzar les seves trajectòries laborals serà a canvi d'haver treballat més anys que els seus padrins o els seus pares.Les complicacions per a l'emancipació dels joves -i sobretot les dificultats d'inserció en els mercats laborals- no són assumptes exclusius d'aquestes contrades. És un problema que té dimensions planetàries i, molt específicament d'abast europeu. La situació és tan dramàtica que a un recent informe de l'Organització Internacional del Treball (OIT), fet públic el dia 10 de juliol de 2012, s'afirma que "els joves cada cop corren més riscos de sortir escaldats de la seva primera experiència en el món del treball, la qual cosa els hi deixaria seqüeles per a la resta de les seves vides...". Aquest mateix informe ens recorda que a l'abril de 2012 la taxa d'atur juvenil a l' Eurozona estava per sobre del 22 per cent. Una situació davant la qual la UE -malgrat l'anomenada Estratègia Europa 2020 que compromet els Estats membres, entre d'altres coses, a desenvolupar una "Garantia juvenil"- manifesta una evident impotència o, tal vegada, una despreocupació fàctica: Allò important és rescatar bancs, deutes sobirans, etc. Massa coses abans de rescatar el futur de les generacions de joves europeus.Aquestes reflexions, molt més desenvolupades, les podeu consultat al "Temes Socioeconòmics" nº 10 (disponible a www.gadeso.org) que, a la Fundació Gadeso, hem dedicat a fer una aproximació al mercat laboral dels joves de Balears A més de reflexions, hi podreu trobar algunes dades molt escaients per mesurar la magnitud de l'impacte de la crisi en el col·lectiu de persones joves a casa nostra.
Per contextualitzar les dades de Balears convé anotar que al Regne d'Espanya les taxes d'atur del primer trimestre de 2012 foren del 71,45 per cent pel grup de 16 a 19 anys, del 48,06 pel de 20 a 24 i el grup de 25 a 29 tenia una taxa d'atur del 31,17 per cent. Si tenim en compte que aquestes taxes en el primer trimestre de 2008 eren de 32,89 per cent, 17,99 i 11,29, respectivament, ja ens podem adonar de com s'ha agreujat l'atur juvenil en aquests anys de crisi a l'àmbit del conjunt de l'estat.

També ho ha fet a les Illes Balears. Les dades bàsiques que corroboren aquesta afirmació són les següents: Per una banda, la població ocupada de 16 a 34 anys baixa en un 35,5 per cent en els darrers quatre anys (primer trimestre 2008 vs. primer trimestre 2012), mentre que, en el mateix període, la població aturada augmenta un 170 per cent. Per una altra banda, es produeix una destrucció d'ocupació mesurada en un pèrdua, des de l'any 2008 al 2011, de 13.630 (-31,2 per cent) afiliacions mitjanes a la Seguretat Social de gent menor de 25 anys. I, mentrestant, l'atur registrat de les persones menors de 25 anys ha pujat, en el darrers quatre anys, un 40,8 per cent, i l'atur de llarga durada ho ha fet en un 20,43!

Aquesta és la situació de Balears que, tot i que començà l'any amb una taxa del 51,1 per cent d'atur dels menors de 25 anys, pot empitjorar si els qui poden fer canviar aquest panorama es mantenen mans plegades. Qui, i amb què, pot intentar capgirar la pèssima situació dels joves en el mercat laboral illenc? No és fàcil, però un Govern autonòmic amb voluntat de liderar una estratègia compartida i consensuada, inspirada en l'estratègia UE 2020 i en la iniciativa emblemàtica anomenada "Joventut en moviment", ajudaria molt.
Però, no ens enganyem. Realment s'albiraran perspectives de millora en el moment en què l'empresariat illenc assumeixi que en èpoques de dificultats és quan l'organització empresarial s'enfronta al test real de la seva fortalesa i vitalitat d'agent de cohesió i responsabilitat social. Ara que les empreses gaudeixen d'una nova legislació laboral, amb la qual poden ajustar amb facilitat i a baix cost les plantilles i els costos laboral, és l'hora d'assumir un seriós compromís empresarial amb la contractació de gent jove. Si no ho fan, la mateixa percepció negativa que els joves tenen d'algunes institucions del nostre Estat Social i Democràtic de Dret, arribarà irremeiablement a l'àmbit empresarial.