La primavera

La primavera però, que és paradigma de color i de llum, també té el seu costat fosc. No, no em referesc a les maleïdes al·lèrgies, ni tampoc a l'arribada de tota casta d'insectes inoculadors, devoradors o xucladors. Ni tan sols em refereixo a la feixuga càrrega de l'astènia...

L'embogidora coentor d'ulls i nas, el moquejar constant i la sensació asfixiant d'una crisi asmàtica, no són res al costat del drama estacional per excel·lència.

Una paparra enganxada i inflada de sang que descobreixes al redòs del testicle o l'aixella, l'horror que suposa veure la paret del menjador entapissada de Lymantria dispar, 'peccata minuta'. La plorera incontrolable que no et permet tirar endavant... Res és comparable a la tortura que suposa, quan arriba el bon temps, fer el canvi de roba. Traslladar la roba de l'armari a les capses i de les capses a l'armari, prèvia neteja és clar, provoca un estat d'irritabilitat tal que trenca anualment l'harmonia familiar. I en aquell moment crític, quan has tret la roba però encara no has estojat l'altra, en aquell punt de no retorn, t'envaeixen els dubtes i al més pur estil hamletnià amb la samarreta de franel·la a una mà i el biquini a l'altra, sense saber com, les paraules surten de la teva boca talment el turmentat príncep danès: Ho aclarirem o no ho aclarirem? Aquesta és la qüestió.

Bona primavera!!