No han enviat ningú a la presó

Si s'hagués generalitzat la cosa, diríem que hauria estat una bona manera de reduir costos de personal públic a les Colònies d'Ultramar. Els càrrecs es nomenarien tots amb parella, com es fa en aquelles invitacions que duen un nom i a continuació diuen "i acompanyant".

Però finalment el govern, amb el seu superior criteri, va trobar que la fórmula d'estalvi del conseller era poc "estètica" (que ara deu ser un sinònim de "decent"), i va anular el nomenament. Així és que na Socorro va poder recuperar la seva feina i no la van exiliar a l'Illa de les Vaques com assessora del nou rei del mambo urbanístic d'aquella illa desgraciada.

Recordem també que el nostro espia anava disfressat de situació financera de Bankia, de tal manera que fos tan evident que la cosa estava a punt de fer un pet que tothom, en aquella casa, siulàs i miràs cap a una altra banda per no veure'l.

Però ja ha passat una altra setmana en aquesta era de la crisi que mos ha tocat viure.

– ¡Uf! (que volia dir: "Uf!") –va rebufar el conseller mentre travessava la porta amb el coll de la camisa descordat i el nus de la corbata afluixat–. Quin consell de govern que he tingut, al·lotes. No sé si encara mos queda cap cosa per retallar.

– Així què? –el va abordar na Nataixa–. Mos intervé o no mos intervé, el govern de Madrit?

– Expliqui, expliqui, conseller –es va afegir na Socorro, mentre oferia una copeta de palo al conseller i li encenia el televisor perquè es refés mirant la telenostra.

– Encrespado está el mar (que volia dir: "Hi ha un bon temporal") –va respondre el conseller–, però les ordres són fer una altra escanyada a la gent en general, i qui dia passa any empeny.

– Una altra escanyada! –va exclamar na Nataixa mentre es dirigia al sofà, devora el nostro espia, que avui, per poder entrar a la conselleria sense que reparessin amb ell s'havia disfressat d'accionista petit de Bankia. Perquè ja se sap que, en aquests casos, els únics que reben són ells mentre el govern fa com si no hi fossin.

– Quin calvari mos toca viure –va començar a recitar na Socorro–, per culpa d'aquells mals governants que mos van precedir, d'uns partits tan diferents del nostro.

– Ai Socorro –li va replicar na Nataixa, que mentrestant consolava l'espia de la seva desgràcia de petit accionista d'un banc nacionalitzat (i ell que agraïa el consol!)–, bé esteis voltros per criticar els altres!

– Encara sembla que te'n riguis –va respondre na Socorro mentre s'allisava les metxes per estar a la moda política–. Tots els mals d'aquest país provenen del govern nefast que teníem abans. I de les autonomies i els ajuntaments, que gastaven allò que no tenien.

– Costa de creure, que diguis açò –va replicar na Nataixa, mentre feia ralet ralet a les mans de l'espia–, sabent com sap tothom que l'ajuntament més endeutat era vostro i que encara heu premiat el seu batle amb un ministeri de justícia! I de les grandeses valencianes, més val que no en rallem.

– No metas cizaña, muchacha (que volia dir: "No cantis les veritats, Nataixa) –va intervenir el conseller mentre es recuperava de la sessió de govern mirant la teleseva. Avui també oferia un programa d'autobombo.

– Volia dir –va replicar la russa mentre continuava amb el seu ralet ralet amb l'espia–, que de Joans i d'ases n'hi ha a totes les cases, i que no crec que cap partit de pes es pugui sentir innocent de tot açò que està passant. I vostès, amb el seu control històric de Bankia, encara més poc que ningú altre.

– Hombre, hay que reconocerlo (que volia dir: "Tampoc no me passaré tot el dia fent comedia") –va respondre el conseller–. Tota la merda del totxo que defensàvem, a Madrit, a València..., sortia d'allà. I la fitxa d'en Cristiano, i la fiança d'en Matas, i les guerres entre la presidenta i el batle de la capital amb més AVEs del món, i amb més autopistes sense tràfic, i amb més...

– Pero esto ya pasó (que volia dir: "Corramos un tupido velo") –va continuar el conseller, mentre abaixava el so de la teleseva, que ja se sap que és molt cridanera–. Ara toca que mos sacrifiquem pel país, amb esperit patriòtic, que vol dir matant la perifèria si fa falta. Resignació i paciència, això és el que heu de tenir.

– Sí, conseller –va replicar na Nataixa mentre continuava amb el ralet ralet–, ara noltros a fer sacrificis, però no veig que vostès hagin enviat ningú a la presó.