Els confesso que el meu company Pere Melis se m'ha avançat comentant el ple paral·lel que alguns polítics van organitzar el passat dilluns a través de Twitter. Després de llegir totes les 'piulades' i d'escriure l'article d'ahir, em vaig quedar amb les ganes de reflexionar més profundament sobre el fet en si, que obre diversos interrogants. Més enllà del nivell d'alguns comentaris, més propis d'un pati d'escola que no de polítics suposadament preparats, la possibilitat de generar una política paral·lela és una via a explorar.
Si, com proposa el meu company, els plens fossin virtuals i es convoquessin via Twitter, guanyaríem molt. Primer, no faria falta ser físicament al Consell per seguir les intervencions dels partits. Segon, ens estalviaríem grans elucubracions eternes, ja que els discursos estarien limitats a 140 caràcters. Guanyaríem temps i eficàcia. Tercer, els partits no podrien culpar llavors als mitjans de comunicació de manipular els seus missatges, ja que tothom sabria allò que realment diuen. Tal vegada seria una fórmula a estudiar seriosament.
Les noves tecnologies poden aportar molt a la democratització de la política, com em deia una persona a través del meu Twitter. Ara bé, el que va passar dilluns no va ser una democratització, sinó una baralla infantil. Els faltava estirar-se els cabells.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.