130 anys de presència menorquina a Alger

ALGER COM A DESTÍ
La tradició marítima i comercial menorquina, molt desenvolupada durant el segle XVIII, feia d'Alger un indret pròxim a l'imaginari dels nostres avantpassats. D'altra banda, el septenni d'ocupació francesa de Menorca (1756-1763), a més de posar els fonaments del poble de Sant Lluís, va estrènyer llaços entre francesos i menorquins, especialment amb els nostres navegants.

De fet, durant la campanya que el 1830 va concloure amb la conquesta de la ciutat d'Alger, els nostres experimentats marins van tenir un paper cabdal com a bons coneixedors del terreny, mentre que el port de Maó es convertí en hospital i base d'aprovisionament. Posteriorment França prendria possessió de la resta del territori, amb major o menor intensitat, fent una crida a la colonització europea que, finalment, es va nodrir d'allaus poblacionals provinents de les regions més properes de la Mediterrània: alacantins, corsos, francesos, maltesos (possessió britànica des del 1814), italians i, òbviament, menorquins. Cada comunitat s'instal·là preferentment a la part del territori algerià més propera al de procedència. Així els menorquins es van establir al voltant d'Alger, situat a 360 quilòmetres, arribant fins i tot a fundar-hi algunes poblacions properes, com Fort-de-l'Eau i Aïn-Taya.

Com vam poder conèixer per l'estudi genealògic duit a terme per Henriette Camps-Fabrer, els respectius avantpassats dels estudiosos van partir cap Alger els anys 1836 (els Camps) i entre 1834 i 1840 (els Febrer), per tant dintre de la primera gran onada, en la qual es considera que hi emigrà prop d'una quarta part de la població menorquina.

Pel que respecta a Tòfol Villalonga i Montse Melià, com a integrants del darrer grup que creuà el Mediterrani en sentit sud, passada la Guerra Civil, els pertocà viure els darrers anys de colonització francesa i una guerra de vuit anys d'una especial cruesa, que bona part dels protagonistes van intentar esborrar de la memòria col·lectiva. Per açò mateix, el seu és un testimoni especialment valuós.

PRIMERA GUERRA
Cristòfol Villalonga Olives va néixer el 10 maig 1930 a l'estància de Can Carena, de Llucmaçanes, la casa paterna heretada de l'avi. Era el mitjà de tres germans, essent la més gran Leonor i la menor Antònia. Eren fills de Margarita Olives Salas i Francesc Villalonga Pons, qui havia seguit en el conreu de la terra com a petit propietari, si bé el 1935 donà una passa endavant en comprar –a Joan "Pendengo"– el Casino de Llucmaçanes en el que hi havia teatre i "jugadero" de la bolla.

Aquell any a tota Menorca es pogué veure un fenomen força insòlit en aquestes latituds: una aurora boreal va sortir darrera el Toro, era preciós. Els malpensats de torn hi van veure un mal auguri, que en aquest cas es complí; l'any venidor esclatà la Guerra Civil, que va mobilitzar son pare, qui deixà l'arada i el Casino per passar a cavar trinxeres, mentre que l'avi Tòfol va estar tancat al vaixell-presó "Atlante" durant cent dies, salvà la vida per la seva condició de pagès.

El petit Tòfol es malfiava d'entrar a l'escola de Llucmaçanes, regentada per un mestre que pigava els al·lots amb un regle. Hi accedí en venir el senyor Galmés, mallorquí de Capdepera i una bellíssima persona. Al mateix temps va prendre possessió de l'aula femenina una mestra catalana, germana dels escriptors Díaz-Plaja. Els dos mestres es van casar i viure tota la guerra a Llucmaçanes. La seva primera criatura va veure la llum a l'hospital de la carretera de Sant Lluís, en baixar de l'estrep de la galera, novament a Llucmaçanes, van començar a disparar el canons antiaeris contra els avions que venien a bombardejar, en conseqüència, el primer habitacle del nouvingut va ser el refugi del soterrani de l'escola, que tenia una cisterna a dintre. En Tòfol recorda que en van fer un altre de la cruïlla del Casino fins mitjan Camí Nou, amb tres colzes. Quan els al·lots sortien d'escola hi anaven a treure bagatge de sauló.

FUSTER D'OFICI
Als dotze anys en Tòfol va resoldre que no volia seguir estudiant ni fer del camp, vull fer de fuster. S'inicià en l'ofici amb mestre Llorenç Bals, a la fusteria del Pla des Monestir, cantonada amb el carrer des Frares, on després van posar una botiga. Davant ja hi havia el concorregut magatzem agrícola de can Vicent de sa Creu d'en Ramis, desaparegut fa poc.

El mosso hi anava de Llucmaçanes en bicicleta i, com pertocava a la seva categoria, ajudava els oficials, rascava o escombrava dins el taller. I sense cobrar, naturalment; és més, son pare pagava tres pessetes cada setmana per la seva formació. La primera lliçó de l'aprenent va ser aquí començam a les vuit, mai has de fer un minut tard.

N'Humbert, el mestre de cases, li donà una mostra de confiança oferint-li de tornejar les balustres de marès dels nou balcons dels pisos del carrer de ses Moreres on hi va haver les oficines de Gesa i d'Aviaco. Un carro duia les peces de marès ja serrades, les elaborava amb la gúbia i una plantilla per al torn.

A més de mestre Llorenç Bals, a la fusteria tenia de companys en Martí, en Damià "Vint-i-nou" i en Nito "Meti". Va fer un bon aprenentatge de l'ofici de fusteria, ebenisteria i restauració: portes, finestres, però també canteranos, moble d'estil anglès, escriptoris, passos de les processons de Setmana Santa, la capella de la comunió de Santa Maria i fusteria de cases senyorials com les de Sant Antoni i del carrer des General.

EL MIRATGE ALGERIÀ
L'avi del nostre protagonista i homònim seu, Tòfol Villalonga Carreras (1869-1945) es casà amb Leonor Pons Carreras, natural de Sant Climent. Però abans, quan tenia dinou anys, damunt el 1888, viatjà a Alger amb un vaixell de vela, encara que el primer vent els desvià a Alacant. En arribar a "la blanca Alger" van amarrar al moll construït de peces de marès portades de Menorca, també va tenir ocasió de retrobar-se amb els seus cosins i altres descendents dels familiars emigrats a la primera onada. Quan en Tòfol, el nét, tenia tres anys (el 1933) van venir a Menorca alguns d'aquests descendents, fita celebrada amb un dinar a Can Bordó de Fornells. Tot i la seva curta edat, sempre recordà na Josette, una jove que retrobaria amb el pas del temps.

Un poc més envant, durant la Guerra Civil –entre 1937 i 1939–, un hidroavió francès cobria la ruta de Marsella a Alger i viceversa amb escala al port de Fornells. Els seus familiars algerians els enviaven un paquet amb un quilo de sucre, un paquet de cafè, un pot de llet condensada, una llauna cònica de Corned Beef (carn de búfal gelatinosa), caramels o xocolati, però sempre amb un pes màxim de dos quilos. Els dos Tòfol Villalonga, l'avi i el nét, anaven de Llucmaçanes a Fornells a cercar el paquet amb el carretó.
–––
adsintes@telefonica.net