He acompanyat en Jan fins el poliesportiu. Li agrada jugar a bàsquet, però només a l'hora del bàsquet. Així que tenc una hora per escriure l'article d'avui. Si va bé, faré el d'avui i el de demà, on m'agradaria parlar d'Artur Parrón. El tema me l'ha suggerit el cel quan he tornat a casa. Es tractava d'un gris molt tapat, amb aquell coloret de fred d'en primer. Ahir vespre, Tomàs Molina va donar el primer crit d'alarma: les temperatures baixaran fins més avall dels crèdits del mapa del temps, una massa d'aire fred de Sibèria arribarà fins les costes mediterrànies i cobrirà l'arxipèlag de mal temps. Prepareu-vos per la tempesta. Neu a cotes molt baixes.
Després sortia la previsió de mapes fins diumenge i vèiem el signe de la neu sobre Menorca. Quina cosa més rara, com el torero japonès de Joaquín Sabina. Així que va estar dit, així es va convertir en la notícia de la setmana: tal vegada farà neu. Una notícia que competia amb la de: quedarem sense avions. A en Jan li agradaria que nevés, ja té alguns plans que maduren en la seva ment. A tots ens agradaria que nevés. Només que veiem una flòbia pintada en el mapa i ja pensem que no podrem sortir de casa, pensem en ninots i àngels de la neu. És la il·lusió d'allò que no tenim. Hem viscut tantes vegades aquesta il·lusió, aquesta espera tot i saber que les probabilitats són ínfimes, que ens agrada jugar el joc del desig. Ens passa ben igual amb moltes altres coses de la vida, i no em refereix a la il·lusió dels fets rars, per inusuals, sinó la il·lusió per allò que segurament no s'esdevindrà. Tots compartim la il.lusió que d'aquesta crisi neixi una societat nova, basada en uns altres valors, però bé sabem que les probabilitats, com amb la neu, són mols escasses. Ho sabem, com també sabem que en ocasions en fa, de neu.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.