El dia es fa llarg

Definitivament, el dia ja s'allarga. Altres afirmacions no podré fer en aquest temps d'incerteses, però aquesta és aclaparadora: el dia s'allarga. Ahir, dimecres, eren les sis del capvespre i encara podíem veure a través dels besllums del crepuscle. Fa deu dies, quan esperàvem els reis de l'orient, fa vint dies, quan celebràvem el Sant Esteve, la fosca encara era intensa, desembrina, hivernal. Ahir, el dia era prou clar per semblar ja de gener. I aquests fosquets que se solen tenyir de grog, taronja i vermell ... són majestuosos en el cel. Si els homes del temps no pinten una línia de borrasca sobre el mapa de Menorca en la televisió, encara tindrem la sort de viure un Sant Antoni com toca: gelades a la matinada, matins serens i clars, i sense vent. És allò que anomenem les seques de gener. Si arriben, en tot cas arribaran tard. Si duren el que solen durar, en tindrem fins que entri el mes de febrer. Cada any visc la mateixa impressió, quan arriba Sant Antoni. És la impressió del dia que s'allarga. Sembla que no s'hauria de notar, perquè total deuen ser un parell de minuts, però hi ha un moment que aquest parell de minuts són tot un canvi, són la gambada del dimoni. Va ser ahir. No sé si vostès també ho van notar. Potser no van tenir ocasió de fixar-se amb el cel i les clarors darreres del capvespre. Ara ja hauran d'esperar l'any que ve. A més, no avisa, no és que el parenòstric pugui indicar que tal dia la llum serà més llarga. Succeeix així, d'imprevist. És clar, succeeix la setmana de Sant Antoni, ni abans ni després. Per molta gent, el dia que s'allarga significa que l'hivern s'acaba. Ja saben vostès que no és així, si encara no hem arribat ni a la meitat de l'hivern, ni una tercera part n'hem recorregut! El que passa és que, culturalment, associem l'hivern al temps de Nadal, i no és així. D'hivern encara en queda molt, fins i tot encara pot nevar. Ara, si tot va com ha d'anar, vindran dies secs en els quals la terra s'eixuga i els ametllers, els que encara hi ha, mig abandonats, floriran la blancor de la flor de neu. I cada dia que passi el capvespre serà més llarg