L'altre dia, en Jan em va dir una fase cèlebre de les seves: el temps no espera. Ell sabia perfectament què significava, encara que manté alguns dubtes raonables sobre com comptem els homes el temps. Aquell mateix dia vaig anar a visitar un informador per a continuar aquest treball que estic fent sobre l'exili menorquí. Es tractava d'Antoni Bosch, de Ciutadella. Abans d'entrar a saludar-lo vaig recordar que feia més de vint-i-cinc anys ja li havia fet la mateixa entrevista. En aquella ocasió era per a publicar-la a un nombre especial de la revista de breu durada, "Boinder". Per casa tenc una foto de la presentació, amb n'Ernest Ribalaiga, en Xisco Guerrero i na Pilar Vinent. Aquell nombre es dedicava als camps d'extermini i als camps de concentració i hi havia també una entrevista de Miquel Àngel Limón a Ramon Pons, crec recordar. Hi havia altres articles i una espècie de reportatge. Fa vint-i-cinc anys, n'Antoni era un home ja gran, que semblava que havia viscut una vida de molta intensitat, com tots aquells que van viure la guerra. Ell, a més, havia viscut l'exili, els camps de concentració i, tornat a Espanya, alguns anys de presó. Record (perquè vaig perdre aquell nombre de Boinder) que la seva història em va impressionar. Ara és mal de fer creure que puguin passar aquestes històries a casa nostra, malgrat que sabem que passen a molts altres llocs del món.
Quid pro Quo
El temps no espera
21/12/11 0:00
También en Opinión
- Que en el aparcamiento de la Plaça de la Pau de Ciutadella hayan comenzado ya las tareas...
- Caballos y playa, en noviembre
- El Govern se cura en salud y endurece la alerta en Menorca por encima de la previsión de la Aemet
- «Nadie quiere trabajar porque el Estado regala muchas pagas»
- La DANA se lleva por delante coches que menorquines habían comprado y se almacenaban en Riba-Roja
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.