Entre Menorca, Alger i França

A ran de la colonització francesa d'Algèria, iniciada amb la seva ocupació de l'any 1830, es produeix un important moviment migratori –massiu, considerant la seva demografia– de Menorca cap a Algèria. Van ser molts els menorquins disposats a fer el salt a la riba sud del Mediterrani en un moment de penúries econòmiques a la nostra illa, la majoria es van establir a les proximitats d'Alger (Fort de l'Eau, Ain Taya, Hussein Dey, Comba) i la zona d'Orà. Els horticultors "maonesos" eren especialment ben considerats per les autoritats franceses, deferència que els permetia l'accés a la propietat de la terra.

Segons una exposició presentada el 1846 per l'Ajuntament de Maó a la reina Isabel II (1), hi van emigrar uns 12.000 menorquins. Entre un terç i un quart de la població de l'illa s'havia desplaçat al nord d'Àfrica; a part dels que ho havien fet a Cuba, l'Argentina o l'Uruguai. Per un altre informe datat de l'any 1888, sabem que en aquell moment hi havia 20.000 oriünds de Menorca residents a Algèria.

ELS "CAMPS" A ALGÈRIA

En els dos capítols anteriors vam seguir la genealogia de les branques del llinatge Camps i el Febrer, antecessors dels dos investigadors que a la vegada han estat objecte de la nostra recerca: Gabriel Camps i Henriette Camps-Fabrer (originàriament Febrer). Llavors ens vam aturar en el moment que els seus avantpassats van donar la passa d'emigrar a Algèria. Per acabar de resoldre la connexió familiar, avui examinarem la continuïtat d'aquestes branques familiars corresponents a les generacions instal·lades a Alger, gràcies a les dades proporcionades per Hélène Lioult Camps i l'ajuda de l'estudiós de la genealogia menorquina Antoni Guasch, amb qui hem confrontat les respectives dades disponibles.

En el capítol tercer vèiem que Joan Camps Mascaró i Francesca Galmés Camps s'havien casat as Migjorn l'any 1807, però que no s'havien trobat les actes de defunció d'aquesta parella, com si no haguessin mort a Menorca. D'altra banda, el seu fill Joan Camps Galmés, nascut igualment al poble des Migjorn el 1815, partí cap a Algèria el 1836. En aquell moment, per tant, tenia tan sols vint-i-un anys, i de ben segur que emigrà en companyia dels seus pares –motiu pel qual no es troben a Menorca les seves actes de defunció. És molt possible que també hi emigressin els germans d'en Joan, si en tenia, dada que desconec en aquest moment.

Ja instal·lats a Algèria, Joan Camps contreu matrimoni amb Margarita Triay Camps, amb qui té dues filles. Morta la seva primera esposa es casa en segones núpcies, encara que desconeixem el nom de la nova esposa, amb qui té un fill batejat com a Jaume i un altre que es dirà Llorenç Camps. Joan Camps Galmés mor a Bouzaréa, a prop d'Alger, l'any 1890.

Llorenç Camps és el continuador d'aquesta branca genealògica, que es perllonga en el seu fill Ernest Camps, que a la vegada és progenitor de Gabriel Camps, l'insigne investigador i promotor de l'Enciclopèdia Berber. Així queda palesa la seva ascendència menorquina.

ELS "FEBRER" A ALGÈRIA

En el capítol de dijous passat anotàvem que Jaume Febrer Janer, nascut a Ferreries el 1799, es casà amb Martina Salom Fàbregues, essent pares de Bernat Febrer Salom, nat a Ferreries el 1834. Família que també emigrà a Algèria, en data "deduïble" d'entre 1834 i 1940.

Del que no hi ha cap dubte és de les núpcies del fill a Alger i de les seves circumstàncies, ja que en disposam de l'acta de matrimoni. L'11 de juliol de 1876 compareixen amb aquesta intenció davant Claude Dumas, ajudant segon del batle de Sétif, Bernat Fabrer (aquí ha canviat la "e" de Febrer per la "a" de "Fabrer"), forner de professió, nascut a Ferreries, illa de Menorca, Espanya, l'any 1834, fill major de Jaume Febrer, mort a Alger el 1852 i de Martina Salom, morta també a Alger el 1840. I d'altra banda, Marie-Thèrese Schwab, sense professió, domiciliada com el seu futur marit a Sétif i nascuda a Hossen (Alt-Rhin) el 27 de gener de 1855. En el moment del seu matrimoni Bernat tenia 42 anys i Marie-Thèrese 21.

Els contraents aporten l'acta de naixement de Bernat Febrer, lliurat per l'arxiver major de Menorca, visat pel vicecònsol de França a Maó i traduït al francès per encàrrec del president del Tribunal Civil de Sétif; l'acta de defunció de son pare, lliurada pel batle d'Alger; l'acta de defunció de sa mare, lliurada per l'escrivent del Tribunal Civil d'Alger; l'acta de naixement de Marie-Thèrese Schwab, emesa per la batlia d'Houssen; i consentiment de sa mare davant el notari de Mulhouse, Auguste Graber.

Però l'acta de matrimoni conté un epíleg inesperat. Una vegada celebrades les núpcies, els esposos declaren voler reconèixer i legitimar un infant de sexe masculí "nascut d'ells dia 6 de maig de 1876" (dos mesos abans), que queda inscrit en el registre de naixements amb els noms de Bernard i Joseph, com a fill natural seu. Un altre fill d'aquest matrimoni va ser Henri Fabrer, que a la vegada va ser el pare d'Henriette Fabrer, la investigadora i autora de nombrosos estudis i publicacions, com el dedicat a la producció d'oli a l'Àfrica Romana.

El Febrer emigrat de Ferreries a Alger amb els seus pares, Bernat Febrer Salom, va morir el 1918. El destí ens ofereix una última sorpresa, finalment les dues línies dels Camps i els Febrer, emigrats respectivament des Migjorn i Ferreries, conflueixen per l'enllaç matrimonial entre Gabriel Camps i Enriette Fabrer, que han tingut dues filles. Una d'elles, Hélène, m'ha expressat el desig de tornar a l'illa bressol dels seus avantpassats.

VISITA A MENORCA

Gabriel Camps i Henriette Camps-Fabrer han desenvolupat una intensa i eficient tasca de recerca, fonamentalment al Magrib, però amb ramificacions d'especial incidència a Còrsega, sud de França o en relació a la navegació a la Mediterrània en temps prehistòrics. També es sabut que van participar en nombroses activitats acadèmiques a diferents universitats, com la de Barcelona, en canvi no tenia cap notícia d'una possible presència seva a Menorca, l'illa natal del seus avantpassats per línia paterna.

Ara he pogut saber que la parella d'investigadors formada per Gabriel i Henriette havien vingut a Menorca fa uns 55 anys, acompanyats, si més no, per la seva filla Hélène Lioult Camps, amb qui he mantingut fa uns mesos una fluida correspondència digital i m'ha cedit informacions i imatges de la seva família en nom de sa mare, que no pot atendre'm per motius de salut. Com ja he dit anteriorment, Gabriel Camps va morir l'any 2002.

Però el seu viatge més prolífic es va produir en l'estada posterior a la nostra illa, entre maig i juny de 1985, amb la presència de Gabriel i d'Henriette Camps, en companyia d'una germana aquesta i el seu marit. Durant aquesta visita van dur a terme un acurat treball de recerca als arxius eclesiàstics de Menorca que els van permetre refer la genealogia dels seus llinatges, resumida en els dos articles anteriors. D'altra banda, aquest segon periple va ser aprofitat, com no podia ser d'altra manera, per recórrer i observar des del seu ampli coneixement, diferents indrets d'interès arqueològic, fruit del qual són les tres caixes de diapositives que en conserven.

1Citada per Jaume Gomila Huguet aL'emigració menorquina a Algèria (1830-1850). Revista de Menorca 1989.
–––
adsintes@telefonica.net