El nou curs escolar i l’educació

Per descomptat, val a dir que, avui dia, educar és més difícil per culpa de la gran permissivitat que hi ha en la societat actual. Anys enrere hi havia una perfecta conjunció educativa, en què les entitats socials es complementaven amb veritable eficiència. Actualment, però, les opcions educatives diverses fan més difícil unificar criteris entre tots els estaments de la nostra comunitat, de manera que hi ha un autèntic desgavell entre els membres de la societat a l'hora d'ajustar el model idoni per a la bona educació.
Les famílies d'avui han perdut l'autoritat en el sentit literal de la paraula. Molts educadors i progenitors en general, entre els quals podem incloure els mestres, han perdut la seva autoritat arran del clima enrarit de la permissivitat que ens embolcalla.

Alguns especialistes en psiquiatria puntualitzen que alguns fills de pares amb un caràcter suposadament autoritari a vegades opten per la rebel·lia i volen viure al seu aire, transgredeixen les regles i volen organitzar les seves pròpies normes. Però els fills criats sense normes obtenen referents totalment equivocats per a l'organització de la seva pròpia vida. Així, les persones s'acostumen a fer la seva santa voluntat i quan se'ls planteja una exigència o una obligació, o moltes vegades simplement un esforç, se sorprenen i els costa acceptar que els demanin allò que ells consideren una ordre estricta segons la seva manera de pensar.

És molt important ser flexibles, però aquesta flexibilitat sempre ha d'anar unida a una comprensiva autoritat paternal o tutorial que s'ha de tractar amb enginy per tal d'aconseguir una bona educació. Per educar, la flexibilitat és un valor molt important, però no s'ha de confondre amb la tolerància generalitzada o la permissivitat per sistema.
De la mala educació, en deriven altres conceptes greus: l'incivisme destructor dels béns dels altres, la intolerància que s'instal·la com un valor d'autoritarisme, i també el gamberrisme, la plaga actual d'una societat sense cultura i que entra a formar part dels factors esmentats abans.

Un poble educat sabrà raonar correctament en tot moment, dirigirà amb bones arts la comesa d'allò que hagi començat, sabrà elegir dirigents honests i competents, i aquests escolliran els millors assessors. Cal, per tant, educar i aprendre bé, ja que un poble ignorant malbarata els seus recursos, s'empobreix i només viu que d'il·lusions.

En conclusió, la disciplina ha de ser present en l'educació, amb idees clares i concretes, i hem de ser coherents en tot el que feim i en tot el que deim. Si obram així, els nostres fills i alumnes seran els honrats i intel·ligents ciutadans del futur, que engrandiran les seves famílies i seran ben vists i aprecitas per tothom.