Berbers o amazics, la seva influència a Menorca

Aquesta equidistància no es dóna, en canvi, en al nostra relació quotidiana amb els pobles que habiten els quatre punts cardinals que ens delimiten mar enllà. Per raons històriques, socioeconòmiques i culturals evidents, esteim molt més abocats cap a ponent, però així i tot no hauríem d'oblidar els lligams persistents al llarg dels temps amb els nostres altres veïns, que han estat –i són encara– molt més forts del que podria semblar a primer cop d'ull.

Segons la definició de l'Enciclopèdia Catalana, el Magrib és la regió natural del NW d'Àfrica, que s'estén pel Marroc, Algèria i Tunísia; en un sentit més ampli, es sol incloure també Líbia i Mauritània. Històricament, i en especial durant l'Edat Mitjana, aquesta regió ha estat coneguda com "Barbaria".

AMAZICS

Mentre prosseguia en la recerca sobre la producció d'oli a la nostra illa, i quasi per atzar, m'he trobat entre mans una sèrie de qüestions referides als pobles berbers, un d'aquests nostres "altres veïns" oblidats però que tenen moltes vivències i la mar d'història en comú amb Menorca i els menorquins.

La denominació "berber" en realitat procedeix etimològicament de la forma llatina "bàrbar", que evidentment cap poble s'aplica a si mateix, ells es consideren "amazics", que significa "homes lliures". Formen una constel·lació de pobles dedicats a l'agricultura i ramaderia que, abans de l'expansió àrab, constituïen la població indígena de l'Àfrica septentrional, des de l'est d'Egipte a les illes Canàries, i de les ribes mediterrànies fins a l'àrid Sahel.

Històricament els amazics han habitat, de forma discontínua sobre el territori, al Marroc (Rif, l'Atlas), a Algèria (Gran Cabília, Petita Cabília, l'Aurès, Mzab), Tunísia (illa de Gerba i zones del sud), Líbia (Djebel Nefussa), Egipte (oasi de Siwa), també s'hi consideren algunes tribus de Mali, Níger, Txad i Mauritània, amb els coneguts nòmades del Sàhara els tuaregs ("Itargiyen", en la seva llengua amaziga). Així mateix, els guanxes, antics habitants de les illes Canàries, eren berbers o amazics, com ho eren els almohades i els almoràvits que es van expandir cap a la península Ibèrica i les illes Balears.

La llengua amaziga, considerada l'autòctona i primigènia de l'Àfrica del nord, és l'autèntic component identitari d'aquest poble. Tanmateix es troba fragmentada i disseminada entre múltiples dialectes, tribus i estats, amb major incidència al Marroc, on representa prop de la meitat dels parlants, i Algèria amb entre un 20 i 30%. Qui tengui curiositat per conèixer aquesta llengua pot trobar un vistós diccionari català-amazic "on-line", ja que els actuals emigrants marroquins a Catalunya són majoritàriament berbers o amazics, proporció segurament comparable entre els marroquins presents a Menorca, encara que ara per ara no es disposa de dades fiables que ho puguin verificar.

INFLUÈNCIA A MENORCA

L'any 903 dC –dos segles més tard que a la península– comença la dominació musulmana de Menorca, que arribaria a la fi el 1287. Entre els anys 1126 i 1203, la dinastia dels Banû Ghàniya, berbers emparentats amb els almoràvits, va constituir un emirat a les que anomenaren Illes Orientals d'Al-Andalus (les Balears).

Durant el període de prop de quatre segles de domini musulmà s'establí a la nostra illa una població provinent del Magrib de la que, naturalment, formaven part pobladors d'origen àrab i berber. Fins i tot, per a alguns historiadors, s'haurien separat les dues ètnies en funció de les seves habilitats; així els àrabs s'haurien establert a les zones de barrancs que permetien aplicar les seves avançades tècniques de regadiu, com els barrancs del migjorn (Algendar, Trebalúger) o es Vergers de Maó; mentre que els berbers s'haurien dedicat a la cria de bestiar, però és una hipòtesi poc contrastada.

Altres teories, sobre les que tenc els meus dubtes, afirmen que el cavall de raça menorquina és d'origen berber. En canvi el que sí és segur és que la seva petjada arriba fins als nostres dies d'una manera molt explícita a través de la toponímia, en la qual trobam noms d'arrel àrab o berber trasplantats del Magrib a la nostra illa. De vegades, aquestes dues influències es troben tan íntimament entrellaçades que conviuen a un mateix topònim, que por estar compost del Bini, d'origen àrab, seguit del nom d'un clan amazic.

TOPÒNIMS BERBERS

Bernat Moll Mercadal, farmacèutic i incansable investigador de l'època musulmana menorquina, m'ha permès consultar el treball "Alaior i el seu terme abans de 1304", que elaborà l'any 2004 per encàrrec del Centre d'Estudis Locals d'Alaior amb motiu del 7è centenari de la fundació d'aquesta població, i encara inèdit. Aquest estudi ens permet conèixer l'existència de quaranta-set topònims d'origen àrab i berber en el seu terme.
Amb la conquesta islàmica dels anys 902/903 dC, les illes Balears quedaven incorporades a l'emirat omeia de Còrdova. A partir d'aquell moment es produeix un moviment migratori format per contingents de pagesos "majoritàriament d'origen berber", integrat per grups clànics i tribals provinents del llevant peninsular –preferentment de la zona de Dènia (Alacant)– amb origen primigeni de diferents regions del Magrib, en alguns casos d'indrets perfectament coneguts.

La majoria dels topònims menorquins d'origen berber van precedits de la partícula d'arrel àrab "Bini", ja que no es pot oblidar que els amazics estaven força arabitzats. Bini prové del genitiu Banû, que a l'àrab dialectal marroquí o el que es parlava a l'Al-Andalus sona Benû i Banî, genitiu que derivà en el Beni present a València (Beniparrell) i el Bini tan habitual a les Balears (Biniparrell). El seu significat és "fills o descendents de", que tant podia ser un avantpassat llegendari com un animal totèmic; d'altres fan referència a característiques del grup, noms de plantes o accidents geogràfics.

Vet aquí uns quants exemples del municipi d'Alaior: Binialfús (de Banû Awfûs), clan amb origen en el Rif central. Binimarzoc (de Banû Marzûq) originari de la regió situada entre Ceuta i Tetuan. Biniguarda (de Banû Wardîn) provinent de Nakûr, Rif central.

Llucassaldent (d'Isliten o Saltân/Zaltân) en el primer cas seria originari del Rif, en el segon de la regió de Gabes (Tunísia). Torre-solí (de Zarwâl: ulls blaus) procedent del Rif central. Biniatzau (de Banû Aggar) que significa bou. Biniarriu (de Banû i Arug) porc senglar. En el cas del topònim Alaior (de Yhalor/Hialor/Yalor), segons Bernat Moll també podria derivar d'un clan berber, i més concretament dels Yaturag, provinents de la Cabília (Algèria) i estudiats pel catedràtic mallorquí d'Història Medieval Miquel Barceló.

L'estudi de referència ve a concloure que el gruix del contingent humà establert a l'actual terme d'Alaior –i en conseqüència els topònims heretats d'aquella l'època– eren clarament berbers, amb una petita presència de clans àrabs. El mateix esquema es perfectament aplicable a la toponímia de la resta de Menorca, com també de Mallorca, Eivissa i el País Valencià.
–––
adsintes@telefonica.net