La banalització de la festa tradicional

No sé si he encertat el terme amb què introduesc aquest article. No sé si podem entendre com a banalització de la festa un dels fenòmens que s'ha imposat durant els darrers anys en l'espai festiu. No és que sigui nou d'ara, però sí que és ara quan ha pres unes dimensions que afecten a la pròpia celebració així com l'hem coneguda. A més, si no hi fem res, segur que encara anirà a més. Estic parlant de la presència de discoteques ambulants a la majoria de bars que treuen barra per vendre més sense que el local patesqui les conseqüències de la massificació. No sé per quina raó, però segurament deu tenir relació directa amb la caixa, els bars esdevenen discoteques de carrer com una manera d'atreure i fidelitzar clientela, consumidors. Això ha passat ara a Maó, com abans, durant tot l'estiu, ha passat a la majoria de pobles de Menorca. No estic parlant ara del tema de la presència de l'alcohol a la festa, ni del paper del bar com a lloc de trobada, estic parlant de la contaminació acústica exagerada. Sembla que seria raonable arribar a una espècie de consens entre el legítim interès econòmic del negoci i l'interès públic de preservar els sons tradicionals de la festa. Jo sempre he cregut que l'interès públic ha d'estar per sobre del privat, encara que no sempre ens posem d'acord a l'hora de concretar què és interès públic. Aquests sons tradicionals de la festa són, per a mi, dos: el pas dels cavalls i el jaleo a la plaça amb la seva música i la bulla de la gent. Per ara, això no ha estat possible. Primer de tot vull reconèixer que, en diversos pobles, hi ha establiments que són respectuosos amb aquesta idea i que saben quan es pot pitjar el play i quan no, quan s'ha de reduir el volum o quan li poden donar marxa. Però no són la majoria. Naturalment, aquesta contaminació acústica és més palesa quan més a prop és del centre de la festa. Però, i això també es pot veure els darrers anys, no és només una afectació acústica, sinó també és una transgressió del paisatge tradicional de la festa. Aquests focus de música disco comporten la creació d'espais massius de "raves" espontànies, amb una multitud de gent que xala (això sembla) sense pensar en el sant patró ni en el qui el vetlla. El centre de la festa es disgrega. Ja sé que quan prenc aquesta posició davant la qüestió estic adoptant una actitud conservadora, a la defensiva. No sé si són els anys, però hi ha alguna cosa que no m'acaba de sonar bé quan el poble ens posam a fer festa.