"Creuer" de maó a ciutadella per sant joan de 1870 (i 2)

Com enunciàvem dijous passat, fa 141 anys s'organitzà un viatge en vaixell de Maó a Ciutadella per participar a les festes de Sant Joan. El divendres 24 de juny de 1870, a les quatre de la matinada, el vapor "Menorca" va emprendre la singladura amb 253 persones a bord. La sortida del port maonès va ser amenitzada per les marxes interpretades per la banda del Regiment Toledo. La coberta estava envoltada de cadires per a major comoditat dels passatgers.

Va ser una travessia feliç, "una lleugera brisa eriçava les ones per les que lliscava el vapor al llarg de la costa sud". Dins la mar només van poder veure un vaixell a la llunyania, amb l'ajuda d'una ullera, mentre a través de la calitja judicaven les muntanyes de Mallorca. Per terra apareixien i desapareixien al seu pas els edificis dels llocs, alguns acabats de construir, i les torres del telègraf òptic, sistema de comunicacions anterior al telègraf per fils, que funcionava per una espècie de braços articulats.

En arribar a la badia, el vaixell es va empavesar (ornar amb banderes i gallardets) per enfilar per l'estret canal del port de Ciutadella, on una immensa gentada "per una extensió de sis minuts" l'aclamava i es movia al compàs de la música del Regiment, que deixava voleiar les seves notes des del vapor. A mesura que entrava a port, la gent s'aplegava en el punt de desembarcament, i alguns bots s'agrupaven a la vora del vapor que fixava les amarres. Els passatgers van ser rebuts per les autoritats.

COMENÇA LA FESTA

En primer lloc els viatgers van assistir a les corregudes de Baixamar, "verificades per la tradicional cavalcada que amb el seu històric penó surt anualment". D'allà van passar al carrer de la Revolució, per continuar les carreres "a un lloc gens apropiat de tant estret que és", segons el cronista de El Menorquín, en canvi, per l'enviat de La Crónica de Menorca les seves evolucions representen un homenatge al sant i una preparació per als actes del capvespre.

A les dotze del migdia es va dir missa resada a Sant Francesc, durant la qual la banda de música dirigida pel mestre Martín, interpretà la Sinfonía del Guillermo i la Polka de los Pajaritos.

Tot i l'aparent normalitat del relat, la festa no es va sostreure a les tensions polítiques del Sexenni Revolucionari o Democràtic (1868-1874). Les noves autoritats van suprimir la figura del caixer senyor "per eliminar privilegis", essent substituït per un representat municipal que no fos de la classe noble; vegeu l'obra de Josep Pons Lluch "Bep Padet", "Sis anys sense caixer senyor a les festes de Sant Joan" (Ajuntament de Ciutadella, 1989). De l'altre costat, la noblesa (com el clergat) volia mantenir la forma tradicional: va boicotar la qualcada, prohibí l'entrada de la gent als horts des Pla i coaccionà els pagesos. També organitzà una festa "alternativa" a Son Saura, el diumenge 26 de juny, que va ser avortada per la Guàrdia Civil.

JOCS DES PLA

El capvespre van presenciar els jocs des Pla, presidits pel governador militar i l'ajuntament de Ciutadella. La música amenitzà la festa amb escollides tonades, mentre que "una immensa multitud" ocupava replans i alçades.

Segons els corresponsals, les curses de cavalls eren dividides en "juegos de sortija" i "juegos de escudo"; no deixa de sorprendre'ns la traducció castellana de l'ensortilla. En la seva opinió és més difícil del que sembla enfilar, a tota brida del cavall i amb la punta d'una llança curta, l'ensortilla col·locada al centre d'una corda estesa a l'ample del passeig. El premi consistia en una cullera de plata, entre els que la van obtenir hi havia Antoni Pons Bosch, un al·lot d'uns 10 o 11 anys, que a més de la canya, va rebre un regal del governador militar.

Tot seguit es procedeix al joc de les carotes: dos genets, empunyant un l'escut amb una cara pintada i armat l'altre amb una pedra, es llancen a la carrera, procurant el segon fer saltar en trossos l'escut que l'altre li presenta; una vegada aconseguit, es donen les mans i s'abracen "en senyal de reconciliació". El cronista del diari liberal ho veu com una imitació dels antics tornejos, però creu que "ha arribat l'hora de desterrar-lo". Per la seva part, el del diari catòlic hi veu una al·lusió històrico-religiosa: "un triomf del cristianisme sobre el moro, segons dedueix per les carotes dels escuts".

MÚSICA I FOCS

Els jocs des Pla van acabar el fosquet, i la participació dels caixers més d'hora. A les deu van començar els focs artificials a la plaça des Born, plena de gent, amb coets de diferents tipus, rodes, llums de Bengala i un de transparent amb la llegenda "Vivan las autoridades y la guarnición de Menorca". Durant l'intermedi de cada joc pirotècnic, la música del Regiment d'Infanteria, sota la direcció de C. Gutiérrez, contribuí a fer més agradable la vetlada malgrat estar cansadíssima, no es va asseure més que per menjar.

A mitjanit, els carrers van quedar a mercè de les "partidas sueltas", ranxos d'alegres ciutadellencs i grups de set o vuit músics que no es deixaven guanyar pel cansament.

LA TORNADA

La festa havia estat lluïda i molt concorreguda: "les filles de Ciutadella van brillar com sempre per la seva simpàtica bellesa, que les fa tan estimades dels forasters i els del lloc". Els habitants, tots atents i obsequiosos. Aquesta festa deixarà agradables records en el cor de tots els viatgers, tan de bo serveixi per estrènyer més i més els llaços de fraternitat i harmonia que han de regnar entre Maó i Ciutadella, conclou el cronista.

A les 4 de la matinada el vapor "Menorca" va partir entre la tristesa dels embarcats i la son dels de terra. La mar estava tranquil·la. Arribà a Maó a les vuit del matí, amb la banda del Regiment d'Infanteria i els passatgers molt satisfets de la familiaritat característica dels ciutadellencs. El moll de Maó estava molt concorregut.

SANT JOAN A MAÓ

A la ciutat de llevant les festes de Sant Joan no tenien tant de relleu. Així i tot, l'Ajuntament Popular de Maó, presidit per Jeroni Escudero, anunciava les acostumades corregudes al Cós Nou del port, el diumenge dia 26 a les 5'30 de la tarda.

Les cavalleries s'havien d'inscriure abans de les 12 del migdia i per haver-hi guanyador almenys havien d'entrar en competició dues cavalleries de cada classe. El president donava el sus quan estaven en línia. Els premis als guanyadors eren: al·lots 1 escut, homes 2 escuts, pollins 2 escuts, ases 3 escuts, matxos 4 escuts, poltres 6 escuts i cavalls 8 escuts. Els genets que tanquin el pas als seus competidors no tindran opció al premi, i se'ls imposarà la multa d'un escut.

SEGON VIATGE A CIUTADELLA

El 1871 s'organitzà una nova expedició, amb el mateix vapor, de Maó a Ciutadella per les festes de Sant Joan, que aquest any queien en diumenge. Hi van participar un centenar de passatgers. Però, ni el viatge ni les festes van resultar tan reeixits, d'una banda per les incidències meteorològiques i de l'altra per les tensions polítiques: hi eren presents –i uniformats– per un costat el Cos de Voluntaris Realistes i per l'altre els Voluntaris de la Llibertat. La cavalcada comptava amb un escàs nombre de cavalls, alguns d'ells militars.

L'estat de la mar tampoc no contribuí gaire a l'èxit del "creuer", molts passatgers es van marejar tant a l'anada com a la tornada, malgrat el curt recorregut. Aquell inici d'estiu el temps era un poc estrany, encara que no és insòlit el fenomen que es produí al port de Ciutadella. Segons El Constitucional, el dissabte de Sant Joan es va moure tal rissaga a les aigües del port que costava mantenir les amarres de les embarcacions fondejades, la pujada de les seves aigües inundà tota l'extensió des Pla, i fins i tot posà en perill algunes dones que rentaven al torrent que desguassa en el port.

L'endemà, dia de Sant Joan, el vapor "Menorca" pogué entrar al port, però els efectes de la rissaga encara es deixaven sentir. La tripulació hagué d'estar alerta durant l'estada per evitar alguna avaria. Una altra conseqüència de la rissaga, i de la inundació des Pla per les aigües marines, va ser el trasllat dels jocs. En lloc de fer-se al Pla, com de costum, van tenir lloc a la carretera de Maó, "als afores de la ciutat".

Cada cosa a son temps, i d'estiu cigales: aquesta secció deixarà fer un alè als possibles lectors. Intentarem reprendre-la passat el pic de l'estiu.
–––
adsintes@telefonica.net