HISTÒRIES DE COL·LECCIONISTES - 1

Va ser la seva manera d'omplir la buidor que a la seva ànima marcada per una infantesa i una joventut viscudes en la llarga postguerra plena de fam, penúries, privacions i dolor, li va deixar la mort de la seva dona. Va morir en el moment del part del seu únic fill, tan sols 10 mesos després de casar-se. Sols tres coses mitigaven la soledat que el va acompanyar durant tota la seva vida: La mar, sempre present en el seu dia a dia, el seu fill, que va ser criat per l'àvia i al que veia sols de tant en tant, i les pipes, que omplien les seves llargues nits

Tenia una pipa, de la qual es sentia més orgullós. Original, curiosa, llarga, acolorida amb colors vius, guarnida amb plomes d'aus forasteres i d'una llenya indeterminada, estava penjada en lloc destacat i a primera vista a la caseta de vorera on vivia, a la Cala Binillautí. Ja gran i retirat, quan venia la seva única neta a romandre, després del sopar fet amb el peix fresc pescat amb les xarxes furtives, explicava, a la vora del foc de la llar, sempre la mateixa història amb evident orgull. Segons deia i repetia, aquella pipa havia estat fumada pel general Custer i pel Cap Guerrer dels Apaches, en Gerónimo, durant la signatura de la pau definitiva entre els indis i el Sèptim de Cavalleria. Se la va vendre per cinc duros i un cap roig de més de quatre lliures un mariner americà de nom Jimmy Custer, alt, ros i fanfarró, que va arribar al port de Maó embarcat en un vaixell de guerra de la Sèptima Flota, a les acaballes dels anys 50. Van fer coneixença a Ca'n Mario "es Brut", el Café de la Mar del port de Maó, lloc de trobada de putes, borratxos, pescadors, mariners i altres personatges de la nit portuària, la majoria gent solitària i enyorada que ofegava amb cerveses, ginets i "carajillos" els desenganys de la vida. I li va jurar i perjurar que va ser la pipa fumada en aquella pau històrica, ja que ell era el net del general Custer, tal com demostrava el seu llinatge

Na Maria sabia del cert que era molt dubtosa la veracitat d'aquesta llegenda de la pipa de la pau i que era històricament impossible que s'haguessin trobat el general Custer i el cap apache Gerònimo. Així i tot, no deixava d'emocionar-se quan l'escoltava els vespres que hi anava a romandre, sempre amb els mateixos detalls, dels llavis del seu estimat avi. La darrera nit de la seva vida, ja a les acaballes de contar-la, l'avi la va despenjar per primer cop davant de na Maria i li va dir: "Maria, estimada Maria, tens els ulls de la teva àvia, que al cel sigui, la mateixa mirada que em va enamorar i que, d'ensians, mai he deixat de tenir gravada al meu cap. Tenir-te al costat ha estat, i mai t'ho podré agrair prou, com tornar-la a tenir a prop, el mateix somriure, la mateixa expressió plena de força, de passió per la vida. Avui t'he explicat per darrer cop la història d'aquesta pipa. Et ben asseguro que me la va vendre un mariner americà de nom Jimmy Custer, alt, ros i fanfarró, les meves peces i el cap roig més gran que mai he pescat em va costar. La història del general Custer i l'indi Gerónimo, igual no és del tot certa, em va venir al cap veient una pel·lícula d'indis i pistolers al cinema de Maó ja fa molts anys. Ara, la llum que vaig veure en els teus ulls de tres anys el primer cop que te la vaig explicar, ha fet que fos ben real per a mi i segur que també per a tu. Així que avui he decidit donar-te-la en vida ja que, per fi, aviat tornaré a estar al costat de la teva estimada i enyorada àvia i l'esperada mort en vindrà a buscar ben prest. Ho sé de ben cert, i vull que aquesta pipa, la més estimada i apreciada de totes, sigui per a tu"

La pipa seguia penjada, molts anys desprès, en el mateix lloc on la tenia el seu avi, ara que la caseta de vorera de Cala Binillautí havia estat heretada per na Maria.

–––
gaudimambcontes@gmail.com
http://gaudimambcontes.blogspot.com/