La solidaritat: no un luxe, més que mai, una necessitat!

La Plataforma, integrada per diferents ONGs i entitats que treballen en el camp de la cooperació, es creà el mes de setembre de 2010 com a resposta a la situació de crisi de valors i financera que estem vivint i que ha comportat importants retallades en les despeses socials, entre d'elles, les destinades a la cooperació internacional.

La Plataforma no ha entès, ni compartit mai, aquests tipus de mesures adoptades en uns moments en què allò que hauria de prevaler és la solidaritat dins de la nostra pròpia societat i més encara amb els països que viuen en crisi permanent.

Durant el darrer trimestre de 2010 vam mantenir una roda d'entrevistes amb cadascun dels Ajuntaments de l'illa i amb el Consell Insular de Menorca per tal de sol·licitar la seva col·laboració i el seu compromís en la dedicació del 0,7% del seu pressupost general a Ajuda Oficial al Desenvolupament.

Algunes d'aquestes administracions es van adherir expressament al nostre manifest.

S'ha d'afegir també que des de que engegàrem la nostra campanya hem rebut el suport de nombroses entitats i particulars que han volgut compartir amb nosaltres la nostra reivindicació.

Pensem, doncs, que és aquesta una nova oportunitat per compartir les nostres reflexions amb totes les forces polítiques posant damunt la taula alguns principis que constitueixen el fonament de la solidaritat i les polítiques de cooperació i continuar demanant el compromís de les nostres administracions amb un model de gestió basat en la justícia social.

Hem viscut durant anys dins una bombolla econòmica que a tots ens ha fet pensar més en el tenir que en el ser, i ens ha dut a viure fent ús dels recursos o riqueses d'una forma irracional i irresponsable. Ara que estem immersos en una forta crisi, lluny de corregir les situacions que ens hi han arrossegat, perpetuem el model insostenible de consum i distribució de recursos i només apliquem polítiques d' "austeritat" de manera parcial i poc equitativa. Els retalls en polítiques de solidaritat amb aquells que viuen en una crisi permanent fa que ens demanem si la solidaritat s'entén com un valor de la nostra societat, un fet conscient i responsable, o més bé com un donatiu d'allò que ens sobra.

Ja fa 37 anys que les NNUU van establir la fita de que els països anomenats desenvolupats destinessin el 0,7% del seu PIB a la cooperació internacional. Aquesta fita, que ja es quedava curta en el seu moment, està totalment desfasada donat l'increment de les diferències entre països rics i empobrits en aquestes quasi quatre dècades. Però tot i així, ni tan sols aquest compromís simbòlic ha estat assolit per la majoria dels països rics, entre ells el nostre.

És fonamental tenir present que aquesta contribució no es pot entendre com una almoina optativa, sinó com un imprescindible fons de restitució, compensació o redistribució de la riquesa destinat a reduir els injustos desequilibris Nord/Sud, donada la situació de desigualtat provocada per les relacions colonials i els expolis de recursos passats i presents. Ens preguntem, ¿per què entre els països del Nord sovint som capaços de mobilitzar ingents quantitats de diners per compensar situacions econòmiques desfavorables i en canvi som incapaços de redistribuir la riquesa per acabar amb la fam i pobresa extrema al món?

Per altra banda, pensem que és bàsic canviar els valors amb els quals la nostra societat ens educa, per tal d'ajudar a crear un criteri en el qual el centre de tota política i actuació sigui la persona, no els interessos econòmics, polítics o de lucre, doncs sols quan la persona sigui el centre de tota opció s'evitaran les especulacions, les corrupcions i els enriquiments injusts.

La defensa de la solidaritat s'ha de traduir en una definició clara i expressa a favor de reafirmar el compromís social i polític per a la consolidació de la cooperació, traduïda en pressupostos, recursos, polítiques i accions que estiguin a l'alçada dels reptes actuals.
Entenem que aquest compromís en cap cas es pot considerar excloent o contradictori, sinó que més aviat forma part del mateix procés i protecció dels valors solidaris que demanden un aprofundiment de les polítiques socials i d'atenció cap als sectors més vulnerables de la nostra societat, així com la consolidació de models d'economia social i sostenible, ja que una de les causes comunes de la crisi tant al Nord com al Sud ha estat la passivitat o la connivència dels poders públics i privats amb l'imperi de l'especulació, el malbaratament de recursos i l'ànim de lucre més irresponsable.

Davant de tot el que acabem d'exposar, volem demanar que les forces polítiques es comprometin a:

1. Impulsar mesures de lluita contra la crisi que s'adrecin prioritàriament cap als responsables i causants d'aquesta mitjançant la creació d'una taxa a les transaccions financeres, mesures fiscals que recaiguin sobre qui més té, i retallades que no vagin contra la despesa social i l'economia productiva.

1. Promoure una gestió eficient i responsable de les administracions públiques, enfocada cap a la reducció de la factura energètica i ambiental i de les despeses innecessàries de protocol, cap a la màxima eficiència en l'assignació de recursos i de càrrecs públics per al seu funcionament, i cap a la contractació pública de béns i serveis que afavoreixin l'economia local i que es basin en criteris socials i sostenibles.

1. Reiterar el compromís amb el Desenvolupament Humà i amb els Objectius del Mil·lenni, mantenint l'Ajuda Oficial al Desenvolupament, tant a l'àmbit autonòmic i local, a través dels Plans Directors de Cooperació, i respectant que el destinat a cooperació internacional dels pressupostos públics sigui com a mínim el 0,7 % del total.

www.plataformaperlasolidaritat.org