Les noves tecnologies

No és la primera vegada que firmaré un article per lloar les noves tecnologies i el bon servei d'una determinada institució. Explicaré el cas i ja veuran vostès per què ho faig. Ja he conclòs la feina del Llibre d'Exilis II (Joan Comas, Jordi Benejam i Francesc Carreras) i he començat amb el Llibre d'Exilis III (Enric Limosner, Ignasi Ponsetí i Octavi Alberola). He començat aquest nou tríptic de l'exili amb la biografia d'Enric Limosner, un altre personatge de pel·lícula. Per avançar en aquesta feina puc comptar amb una important ajuda, la del nebot de Limosner, el senyor Manuel Ventura, amb qui puc mantenir un contacte immediat a través d'internet. Malgrat aquesta font d'informació, la veritat és que els anys que han passat fan molt difícil l'accés a altres fonts. En certa manera, la reconstrucció de la vida d'una persona que va marxar de Menorca fa setanta o vuitanta anys, sense deixar família aquí, té un toc detectivesc. Per poder accedir a fonts que són molt llunyanes, en aquest cas a l'Equador dels anys quaranta i la Costa Rica dels seixanta-setanta, sempre tens l'ajuda de les noves tecnologies, amb les que pots accedir als arxius digitalitzats més insospitats. Molta de la feina d'investigació històrica que es fa ara hauria estat impossible amb els mitjans de fa quinze anys. A través d'aquests vaig accedir a un article d'Alicia Alted a una revista especialitzada, introbable, va ser ella que em va donar la pista d'una mina que havia fet servir per estudiar el Govern de la Segona República a l'exili, es tractava dels arxius digitalitzats de la Fundación Universitaria Española. Mercè un inventari digital, al qual es pot accedir des de qualsevol lloc en el món, vaig poder descobrir l'existència d'un centenar de documents referits a Enric Limosner i les seves relacions amb el Govern de la República a l'exili (de propina també en vaig trobar uns quants referits a l'alaiorenc Miquel Mascaró, que s'exilià a l'Equador). Amb un simple correu electrònic, el personal de la Fundació em preparà en dos dies fotocòpies de tots aquests importants documents, amb la correspondència entre Limosner i diferents presidents de la Segona República. Un tresor per a un historiador. ¿Com no he de lloar el paper que avui tenen les noves tecnologies de la comunicació en la recerca històrica i en tants altres camps on és bàsica la transmissió de coneixement? ¿Com no he d'agrair aquest interès i atenció per part de treballadors públics dels que només trobes ajuda i col·laboració?