Han publicat en el teu mur

Un missatge de benvinguda. Dos, tres, deu. Una sol·licitud d'amistat, una altra, quinze, una trentena. Munts de comentaris, tots insinuant que ja sóc presa de la xarxa que més de 500 milions de persones teixeixen segon a segon. Ho confesso. Sóc nova en això del 'feisbuc'. M'he resistit a remar en la mateixa direcció que els 10,7 milions d'espanyols. Però fa un parell de setmanes vaig decidir caure en la temptació. Mònica ha creat un esdeveniment: festa 'singstar'. Laura assistirà. El boom dels primers anys ja s'ha minvat i no ser usuari del facebook era com viure a una illa i tenir por a volar o a navegar. Xat connectat. Però de cop comprovo que la gent està famèlica o mancada d'amics. En uns minuts, sol·licituds d'amistat de més de mig centenar de persones. La majoria d'elles de gent que te la creues pel carrer i costa que es produeixi un 'adéu'. Vergonya? O és que la xarxa social parla d'hipocresia? Pau ha publicat en el teu mur: avui dinarot amb els amics i partida amb la play. Les noves tecnologies han traspassat totes les fronteres. I, en alguns casos, han transgredit el mur de la intimitat i de la curiositat obrint la porta de la privacitat: jo rumio, faig públics els pensaments i els altres es fan partícips de la meva vida. Eva ha publicat una foto. Una ecografia del seu primer fill. Uns minuts després Eva comenta: la veïna del cinquè que és amiga de la parella del cosí del meu cunyat acaba de tocar a la porta per donar-me l'enhorabona.
Mercè s'ha desconnectat.