Fillets robats

Explicava que, quan van anar a exhumar el seu cadàver es van trobar amb el bagul buit. Això passava durant els anys de la dictadura de Franco i, segons sembla, ha passat fins no fa molt. La veritat és que el testimoni feia esgarrifar. Les paraules d'aquella dona sortien per la ràdio perquè era notícia la campanya per a investigar el tema dels fillets robats al final de la guerra civil i durant el règim franquista. No era un cas únic, aquell. Era un cas entre milers. Sembla impossible que això hagi pogut passar a Espanya fins no fa gaire. I també sembla impossible que el govern espanyol encara no hagi avançat en aquesta línia d'investigació per a identificar, jutjar i depurar responsabilitats. Hauria de ser un deure moral ineludible. Allò que va començar com un botí de guerra: robar fillets dels vençuts, desapareguts o fugitius, es va convertir en un negoci durant el franquisme. Aquesta associació d'afectats assenyala responsabilitats concretes i diu en quines clíniques -privades i concertades- es van realitzar adopcions il·legals. No obstant, malgrat que ja fa mesos que es va prometre, el Govern del PSOE segueix sense crear l'anunciada Oficina de Coordinació i Agilització de la Recerca dels Fillets Desapareguts. El passat 28 d'octubre, arran de la presentació d'una denúncia d'una associació d'afectats, un Jutjat d'Instrucció de Madrid es va inhibir a favor de l'Audiència Nacional. Allà, la Fiscalia ja ha anunciat la seva oposició a aquesta investigació amb l'argument que no seria possible obrir una via penal. Els pares i mares que s'han mobilitzat anuncien iniciatives i esperen la reacció del govern. Després d'escoltar aquella dona, sembla que destapar tot aquest pastís és un acte de justícia i d'humanitat.