La Llei de Publicitat Institucional de Balears

Per a la societat és important perquè aquesta llei regula i defineix la publicitat que es pot fer des de les institucions. Una publicitat que en moltes ocasions ha servit més per a fer propaganda del Govern i de les seves posicions polítiques, que no per informar als ciutadans dels serveis que tenen, de com es poden beneficiar dels mateixos o simplement de on i com poden exercir els seus drets.

Així idò no estem parlant de menuts sinó de diners públics que han de ser utilitzats adequadament i han de servir a objectius comunitaris i d'interès públic. Per això és una llei important per a la societat perquè garanteix el dret que tots tenim que en la publicitat de les institucions els diners es gastin adequadament.
També és una llei important per al Govern, per aquest Govern que va iniciar la legislatura anunciant el seu compromís en dotar la nostra comunitat d'infraestructures silencioses, en referència i contraposició a la dèria per les infraestructures més bé faraòniques que havien presidit el mandat del PP i de Jaume Matas. Infraestructures silencioses com les lleis que regulen drets o que els atorguen.

La llei de Publicitat Institucional és, a la nostra comunitat, un mandat estatutari; és a dir, l'estatut aprovat el febrer de 2007 diu expressament que s'ha de fer una llei d'aquestes característiques. Serem la vuitena Comunitat Autònoma en tenir una llei de publicitat institucional, que ja té el seu equivalent d'àmbit estatal.

El Govern ha donat molta importància a aquesta llei perquè forma part d'un paquet de tres lleis estatutàries relacionades amb la comunicació pública i els seus mitjans. Són les lleis del Consell Audiovisual; la de Ràdio i Televisió Públiques, i la de Publicitat Institucional.

Amb l'aprovació d'aquesta darrera només queda per aprovar la de l'Ens de Ràdio i Televisió, que ha acabat el seu tràmit en ponència i només li resta ser dictaminada per la comissió per al seu debat al ple del Parlament.

Quins són els aspectes més rellevants de la llei?

Aquesta llei afecta a totes les institucions públiques de l'àmbit de la Comunitat Autònoma. Es a dir al Govern, als Conselles Insulars, als Ajuntaments i a tots els organismes i empreses que en depenen. També afecta a la Universitat.

Es defineixen amb precisió els objectius que ha de tenir la publicitat institucional i les activitats que estan prohibides.

Es defineixen els criteris per a la contractació de publicitat, i de quina manera s'han de distribuir els recursos econòmics en funció de les campanyes i els mitjans.
S'incorporen les subvencions als mitjans de comunicació privats, als controls previstos a aquesta llei.

La llei prohibeix qualsevol manifestació de publicitat institucional en període electoral, des de la convocatòria fins el dia de la votació. Qualsevol període electoral de qualsevol àmbit que afecti la Comunitat Autònoma.

Es crea la Comissió de Publicitat Institucional amb funcions d'assessorament i supervisió. La seva composició és mixta entre representants institucionals i persones elegides pel Parlament.

Les administracions no podran dedicar a la publicitat més del 5 % del seu pressupost sense una comunicació raonada a la comissió de Publicitat institucional.

La Comissió ha de recaptar de totes les institucions la informació necessària per a elaborar un informe anual sobre les actuacions realitzades en aquesta matèria, els mitjans contractats i la despesa realitzada. L'informe anual ha de ser debatut al Parlament.

Per acabar cal destacar la voluntat general de tots els grups parlamentaris en arribar als acords necessaris per aprovar la llei. Els debats en ponència han estat presidits per l'interès comú i l'aprofundiment en les matèries que es discutien.

Les 21 esmenes presentades pel Grup Parlamentari Popular, han estat acceptades o transaccionades totes. En general, la majoria d'elles milloraven el text, ampliaven conceptes o simplificaven processos. Però sempre es mantenien en l'esperit i els objectius de la llei, i això va facilitar sens dubte que arribéssim a acords. En canvi, les tres presentades per Unió Mallorquina afectaven als articles clau de la llei i no es van poder incorporar a l'acord. No obstant això, Unió Mallorquina va donar suport a la resta de l'articulat amb la qual cosa, a part dels dos articles esmenats la resta va obtenir la unanimitat de la Cambra.

En definitiva una llei important que s'ha aprovat amb un suport pràcticament unànim i això li garanteix efectivitat i durabilitat, dues caràcterístiques imprescindibles per a qualsevol normativa .

______

*Diputat del Grup Socialista al Parlament de les Illes Balears