Joan Febrer (JP/Menorca)25/11/10 0:00
TW
0

D'uns anys ençà Justícia i Pau / Menorca es fa càrrec de la presentació i distribució aquí de l'Agenda Llatino-americana. Per als qui no la coneixen, aquesta agenda surt de l'impuls del bisbe Pere Casaldàliga fa 20 anys. No és solament un quadern per a anotar-hi les coses a fer, sinó també una eina pedagògica al servei de l'alliberament integral; ha nascut i crescut doncs dins el corrent llatino-americà de la teologia de l'alliberament. Cada any va dedicada a un tema (antany es titulava "salvem-nos amb el planeta") que és tractat seguint l'esquema tradicional de la Revisió de vida: 1r. veure / contemplar, 2n jutjar / somiar, 3r actuar. Es presenta com una agenda aconfessional (no depèn de cap confessió religiosa), ecumènica (oberta a totes les confessions cristianes), i macro-ecumènica (en diàleg amb totes les religions i també filosofies no religioses); tot açò sense perdre la perspectiva d'una educació popular alliberadora.

El tema d'enguany: "quin Déu? Quina religió?" parteix d'una convicció expressada així pel seu promotor José Mª Vigil: "la religió també necessita alliberament. I l'alliberament també necessita de la religió". D'entrada els dos interrogants del títol podrien induir a confusió si s'interpretessin com un posar en dubte la nostra fe i la nostra religió tradicional. Però aquest tema ve suggerit i urgit avui en dia tant pel fenomen de les migracions a escala mundial, com per les informacions facilitades pels mitjans de comunicació, i també pel valor de la llibertat personal que pot deslocalitzar religions abans identificades amb la història d'un territori. Per tots aquests motius avui és més necessari que mai un diàleg inter-religiós que no vol dir una mescla de religions sinó una posada en comú de les riqueses pròpies de cada una i, alhora, una presa de consciència de les pròpies mancances i limitacions. L'abast d'aquesta proposta de l'Agenda va més enllà d'una simple moda. Tractaré d'explicar com entenc jo aquesta doble pregunta amb què es presenta l'agenda de 2011.

1r. "Quin Déu?", perquè Déu és més gran que qualsevol religió, i cap religió no té l'exclusiva de Déu. Les religions no són absoluts sinó mediacions que canalitzen la relació de l'home amb Déu. El seu terme és la comunió de l'home amb Déu, amb tot, amb tots. Déu sempre roman més enllà de credos, ritus, codis morals, tradicions. Açò no lleva tanmateix que els camins de les religions puguin ser vàlids per als qui s'hi adhereixen.

El fonamentalisme religiós (com qualsevol altre) no sols comporta fanatisme excloent sinó que amenaça la pau i la convivència. En canvi una religió que agrupa "vertaders adoradors en Esperit i Veritat" pot ser un element humanitzador i alliberador.

2n. "Quina religió?" Perquè el fet religiós s'expressa en moltes i diverses religions. Aquestes es podrien classificar en tres grans grups, com fa Pere Casaldàliga en la seva introducció:

a. religions de la natura (les religions dels pobles més dependents de la natura i no tant de la ciència i la tecnologia moderna)
b. religions de la interioritat (les anomenades religions orientals de l'experiència de Déu o de la vacuïtat des de l'interior de la persona)
c. Religions de la història (les abrahàmiques o monoteistes en les quals juga un paper important el profeta i els valors de l'amor, la justícia, la solidaritat).

Com a presentació d'aquesta agenda hi haurà un acte divendres, 26, a les 20h. a l'Ajuntament d'Alaior, en què parlarà el mestre i pedagog mallorquí Guillem Ramis i Moneny, col·laborador de l'Agenda.

L'acte vol ser una invitació no sols a comprar-la sinó també a llegir-la i a fer-la servir per als col·loquis i debats i com una eina d'educació alliberadora.