Des del punt de vista antropològic i biològic, venim a aquest món nus ("l'home nu"), desprotegits. Però dita nuesa es veu compensada per l'extraordinària capacitat de conèixer. La intel·ligència humana pot convertir les carències en grans avantatges, fins al punt de transformar i independitzar-nos del nostre entorn. Com declarava en una entrevista el paleontòleg Jordi Agustí, hem desenvolupat un òrgan no biològic (la cultura) com a estratègia evolutiva amb la que modificar l'entorn en nostre benefici. No hi ha cap altra espècie capaç de fer-ho al nostre nivell. Un procés que va començar fa dos milions i mig d'anys i que ha generat canvis ambientals i extincions d'espècies.
La cultura humana (els humans som naturalment culturals) desenvolupada al llarg de tants d'anys es relaciona amb el que en antropologia s'anomena "segona naturalesa", la qual se va adquirint a través de la comunicació, el llenguatge, l'art, les relacions socials, l'alimentació..., en definitiva, seguint E.B. Taylor: l'art de cultivar l'esperit.
Llegia l'altra dia ("Espanya treu poc suc al turisme cultural". La Vanguardia 7-11-2010) que: "Espanya té menor índex de turisme cultural que altres països, com França o el Regne Unit, que compten amb una menor riquesa patrimonial, segons recull l'informe 'Innovació en el sector del patrimoni històric' elaborat per la fundació Cotec". La causa és que el patrimoni històric d'aquests països està millor conservat i gestionat que el nostre, i que l'aprofitament cultural i turístic dels recursos patrimonials nacionals és molt menor que el d'aquells.
L'informe destaca que el turisme suposa un 6% del PIB mundial i que el patrimoni històric genera "importants activitats econòmiques directament relacionades amb la seva identificació, protecció, conservació, restauració i, especialment, amb la seva gestió sostenible". Espanya és el segon país del món, només per darrere d'Itàlia, amb més nombre de béns culturals considerats per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat. Malgrat açò, els índex de turisme cultural de països amb menys patrimoni són molt superiors.
La gestió i la conservació del patrimoni del Museu de Menorca, a hores d'ara, deixa molt a desitjar. Un patrimoni excepcional i de primer ordre es veu, inexplicablement –és un error considerar que les pedres no serveixen per recuperar el pols econòmic–, sense projecte de climatització (és el mínim que se li pot exigir a un museu), amb el perill de perdre sense remei peces de gran valor patrimonial. Tampoc no s'entén que les competències del Museu es mantinguin dividides: titularitat del Ministeri de Cultura; gestionat per la Conselleria de Cultura del Govern; el patrimoni museístic del Consell Insular de Menorca.
Així les coses, la riquesa del nostre patrimoni històric (que diferencia el nostre producte turístic) no es correspon amb l'índex de turisme cultural que hauríem de tenir. I no és cap excusa dir que hi ha que prioritzar degut a la mala conjuntura econòmica, que ha fet que els pressupostos de Cultura hagin patit un retall important. Sense la cultura, no seríem el que som.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.